De set en set
Infermeria desatesa
Si en aquests dies que s’encavalquen entre la sortida de l’any que ja s’ha esfumat i l’entrada del nou han hagut de passar (com jo) per algun centre d’atenció primària hauran vist cartells de protesta que pengen de les parets de les consultes. “Diem prou a posar en risc la professió per no tenir un marc legal”, “les infermeres diem prou”, “volem reconeixement per a totes les categories”, “serveis premium a preus outlet” i “la vocació no justifica l’explotació” són algunes de les proclames que el col·lectiu d’infermeria ha escampat pels centres (en aquest cas el CAP Tarraco, a Tarragona) des de fa vint dies, quan van iniciar una vaga indefinida, convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya, per protestar per l’acord del tercer conveni de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb els sindicats majoritaris. És una protesta contra les condicions laborals d’un col·lectiu que se sent menyspreat per l’administració. “Vivim una situació deplorable i poc considerada vers la figura de les infermeres”, em comentava una de les professionals que és una pedra angular del sistema sanitari. Al conseller de Salut, Manel Balcells, n’hi venen més, de torcebraços a batre: els tècnics sanitaris també faran vaga a partir del dia 8 per reclamar que siguin reconeguts professionalment. Infermeres i tècnics no només clamen per millores laborals i econòmiques. És un col·lectiu que s’ha anat carregant de responsabilitats mentre s’anava desposseint de drets i reconeixement. I si ells van malament nosaltres anirem pitjor, perquè la lluita pels seus drets també és una defensa de la nostra atenció sanitària.