Independents

Aquest dijous 4 de gener, però de fa 215 anys, va néixer Louis Braille, l’home que va dir als cecs: “Sou persones com la resta que us envolten i que no us volen veure.” Fill d’una família de basters de Coupvray, un poblet a una trentena de quilòmetres de París, Braille va tenir la mala sort que un accident amb un punxó dels que feia servir el seu pare el deixés cec. I, curiosament, aquesta eina es va convertir en l’instrument amb què es va escriure la història de tots els invidents, centenars de milers de persones que havien quedat arraconades i tràgicament invisibles per a una societat que les relegava a l’ostracisme. Va desafiar la ceguesa des de ben jovenet gràcies a la seva voluntat, afany i empenta per no conformar-se amb una situació ni volguda ni buscada, que l’allunyava d’una realitat que l’hauria sotmès a les fosques. Curiós i àvid de coneixement, Braille va aguditzar els sentits i l’enginy per excel·lir a l’escola del poble, i això li va procurar l’ingrés a la institució per a nens cecs de París, la ciutat de les revoltes i les esperances. I París li va canviar definitivament la vida. La seva i la de tots els invidents. Perquè Braille va perfeccionar el mètode Barbier d’escriptura nocturna, un sistema que feien servir els soldats per comunicar-se i evitar l’enemic. Però, en realitat, el gran canvi va anar més enllà de portar llum a les vides de tots els invidents. Braille ens va obrir els ulls a tots perquè ens va ensenyar que cal treballar per vèncer les desigualtats, no les diversitats. Els cecs són persones amb una discapacitat per veure-hi, però tenen unes altres capacitats, unes habilitats diferents. I només cal ajudar-los a potenciar-les. Així, a través de l’educació, i de donar-los les competències que les seves respectives necessitats requereixen podrem aconseguir com a societat formar persones lliures. Sense que hagin de dependre de res ni de ningú. Persones independents.