El pare del viaducte del tren gros

Dimarts passat va morir a Franciac, als 95 anys, Alfons Maria Thió i de Pol, una persona rellevant per la feina que va fer a l’Ajuntament de Girona i a diversos governs de la Generalitat, on el 1987 va ser director general de Prevenció i Extinció d’Incendis i després, i durant set anys, director general responsable de Protecció Civil, on, abans de jubilar-se, va deixar enllestit el primer Pla de Protecció Civil de Catalunya. Doctorat en enginyeria industrial, va entrar als serveis tècnics de l’Ajuntament de Girona el 1956 i en va ser cap del 1963 fins al 1985. Té relació directa, doncs, amb moltes de les obres que van canviar aquella ciutat grisa i negra. Joaquim Nadal, que en va ser l’alcalde democràtic, recorda sempre una frase de Thió, una frase de quan Salt i Sarrià de Ter volien tornar a ser pobles independents. “El que les canonades han unit no hi ha segregació que ho separi”, va dir Thió a l’alcalde. I en això l’enginyer tenia tota la raó. Però Alfons M. Thió va ser també el pare del viaducte del tren que va aconseguir treure un obstacle que dividia la ciutat.

La primera estació a Girona, la del tren gros, data de 1862, quan s’havien construït les vies que unien la ciutat fins a Barcelona. En direcció a Figueres van trigar molts anys més. I això, que era un gran avenç, amb els anys també va mostrar problemes, especialment quan van proliferar els cotxes i la xarxa viària i la ferroviària coincidien, provocant cues que en aquells temps eren enormes. Només els que ja tenen una certa edat poden recordar-les, quan la via creuava la carretera de Santa Coloma, el carril a Santa Eugènia i les barreres de la ronda de Ferran Puig. Hi va haver idees esbojarrades, com ara construir un túnel per sota les Pedreres amb una estació que permetria accedir-hi pel carrer del Sac, segons explicava en un article Narcís-Jordi Aragó a la Revista de Girona. Es va descartar, afortunadament, però el problema subsistia. I la solució va venir amb Alfons Maria Thió i va representar un repte notable d’enginyeria. Va ser el viaducte. Més de dos quilòmetres de llargada, amb 276 grans columnes que l’elevaven a cinc metres del terra i que permetien la desaparició dels tres passos a nivell esmentats i el terraplè que anava de la ronda Ferran Puig fins a l’Onyar i que dividia el nucli urbà, construït el 1877. El que ara és el carrer Bonastruc de Porta. Va ser el primer viaducte de l’Estat i es va dissenyar i executar en poc temps. Pensat el 1968, les obres van començar el desembre de 1969 i es va inaugurar el 7 de juliol de 1973, fa cinquanta anys i mig.

Alfons M. Thió va defensar que el viaducte es mantingués quan l’Estat va anunciar que construiria dos túnels, un per a l’alta velocitat i l’altre per al tren convencional. El primer es va fer i inaugurar el 2013, i el segon es va descartar per la crisi econòmica i difícilment el veurem. Per tant, es va acabar el debat de si enderrocar o no el viaducte. Thió defensava que calia mantenir-lo. Era la seva obra. “Sabíem que amb el viaducte havíem de trobar solució a un problema, i estic molt content perquè això es va aconseguir durant anys”, deia. I els que li queden al viaducte. Descansi en pau el seu ideòleg.