La gratitud sí que és bona moneda

“Papa, els dimo­nis ho fan tan bé que feien molta por!” Aques­tes parau­les, en boca d’un jove espec­ta­dor sor­tint de la repre­sen­tació dels nous Pas­to­rets de Girona, són la millor crítica que es pot fer arri­bar als seus res­pon­sa­bles i actors. En soc tes­ti­moni. Vaig aco­mi­a­dar el 2023 amb els Pas­to­rets de Girona i he cele­brat l’entrada de l’any nou amb tota la colla dels Pas­to­rets de Sant Feliu de Guíxols.

A Girona, dimo­nis ves­tits de negre i roig recu­lant davant d’una munió d’ange­lets abi­llats de blanc i dau­rat. A Sant Feliu, l’àngel Miquel dis­pu­tant l’ànima del benau­rat Naïm davant de Satanàs. El bé ven­cent el mal és la base argu­men­tal de qual­se­vol repre­sen­tació dels Pas­to­rets. Tant és si es tracta d’una versió de Folch i Tor­res, de l’obra de mossèn For­tu­net a Figue­res (El pri­mer Nadal dels pas­tors) o la de Picas a l’Amet­lla de Merola (La Flor de Nadal). El nucli argu­men­tal és sem­pre el mateix. Amb sen­zi­llesa i innocència, els pas­tors són tes­ti­mo­nis pri­vi­le­gi­ats del fet històric més impor­tant de la huma­ni­tat: el nai­xe­ment d’un infant ano­me­nat Jesús que por­tarà la sal­vació al poble. És també l’argu­ment de la versió remas­te­rit­zada que Cris­tina Carrión, Fran­cesc Far­galló i Roser Des­cayre han fet de L’Estel de Nat­za­ret (R. Pàmies) a Sant Feliu de Guíxols. I aquest és l’espe­rit i el sim­bo­lisme que ha man­tin­gut el nou text de Núria Donato als Pas­to­rets de Girona, diri­gits per Salvi de Cas­tro i ella mateixa.

Conec la Cris­tina i la Núria. Em feia il·lusió que es tro­bes­sin i inter­can­vi­es­sin experiències. I així ho vam fer. Por­ten el tea­tre a la sang i hi tenen impli­cada la família. En diuen tea­tre ama­teur, però havent-les vist tre­ba­llar des de l’estiu en els seus pro­jec­tes, puc donar fe de la pro­fes­si­o­na­li­tat, dis­ci­plina i com­promís que hi ha dar­rere de tot ple­gat. Només així s’entén el que després es pot veure damunt l’esce­nari.

A diferència del que l’hos­ta­ler de Bet­lem res­pon a Maria i Josep, nosal­tres sí que pen­sem que la gra­ti­tud és una bona moneda. Així doncs, agraïm la feina i la il·lusió de totes aque­lles asso­ci­a­ci­ons que han fet pos­si­ble unes repre­sen­ta­ci­ons tan espe­ci­als. Si, a més, damunt l’esce­nari hi veig tants alum­nes, exa­lum­nes i com­panys de claus­tre, podeu enten­dre la meva ale­gria. Per a ells i per a tots, bon any nou!