El curador de la història del Girona

No en té el record, però el seu pare el va portar a Vista Alegre de molt petit i era a Montilivi quan, amb quatre anys, el Girona va inaugurar el seu estadi. És un aficionat de cor, dels que han fet moltes bogeries pel Girona. Albert Mateos Poch, 56 anys, és soci des que en tenia set, ha estat fundador d’una penya, va ser membre d’una gestora als anys noranta, fundador de l’Associació de Petits Accionistes, membre del consell d’administració del Girona SAE i cap de l’àrea social des del juliol del 2015 fins a cinc anys després. I, a més, manté viu el record de la història del Girona FC mitjançant les seves publicacions diàries a Twitter (ara, X) i organitzant trobades entre els jugadors més veterans del Girona.

El seu pare era home de futbol i va ser fundador i president del Vila-roja l’any 1970. Li va transmetre la seva passió, no tant pel futbol com pel Girona. Ell, que no hi va jugar, a futbol, sinó un temps a bàsquet amb el Sant Josep, s’ha convertit en el recopilador d’històries i de fotografies del club i manté viva la història dels 93 anys de vida publicant diàriament, des de l’any 2020, fotografies que recorden fets passats o actuals en relació amb el Girona, en la millor etapa futbolística del club. En aquest sentit, és un complement a la feina que va fer Jaume Curbet i que es va traduir en dos llibres absolutament necessaris per recordar d’allà on ve el Girona. Té un gran arxiu fruit del parentiu del seu sogre amb Narcís Sans i de la seva mare amb Salvador Creixenti, així com de l’amistat amb Pablito.

Ja el 1982, i després de la frustració de veure el club baixar a regional preferent, va ser fundador de la Penya Gironina, que es va organitzar al Rhin Bar amb gent com Vicens, Lladó, Nieto, Moreno, Comas, Valldeperas, Roca, Burch, Vidal, els germans Palahí i Lluís Bosch. L’Albert vivia els partits des de la preferent alta. Quan es va ensorrar la graderia, es va traslladar a tribuna al cantó dels seus amics, com el recordat Carles Barba.

Ell, a qui de jove alguns coneixen com a Banderola per l’ensenya quadribarrada amb els colors de la ciutat i el club que feia voleiar, ha estat sempre un incondicional. Va fer gestions per a l’entrada dels propietaris actuals i el juliol del 2015 va entrar al consell de la SAE després de les etapes de Gusó i Delgado, quan presidents com Francesc Rebled van posar ordre als números del club. Va ser cap de l’àrea social cinc anys i conseller durant dos i mig, fins que va sortir del club.

Des de l’àrea social va impulsar la creació de noves penyes i la seva federació i va crear l’equip Genuine. És un gran amic dels veterans i va organitzar el 85è aniversari i també era al darrere dels homenatges als veterans i expresidents del club. Ho continua fent amb Nitus Granados, organitzant dinars a l’Escola de Futbol de la Garrotxa, on es troben els veterans més veterans. Recorda de grat l’homenatge a Pinto Sala i Josep Puig, Curta, així com a Xavi Agustí. També als presidents Benjamí Colomer i Narcís Codina, als tres germans Ribera... S’emociona parlant de Stuani, el seu ídol actual, i de gent com Xavi Agustí, Nitus Granados, Danés, Torrent, Lluís Busquets, Pla, Lloveras, Abete, el desaparegut Abad, els dos Pagès –Manel i Barto–, Duran, Iñaki Daucik i tanta altra gent. És un conservador, un curador de la història del club que estima.