Un governador que era la murga

Armando Murga y Carazo. Va ser governador civil de Girona del febrer del 1976 al juny del 77, poc després de les primeres eleccions democràtiques. Va ser nomenat per Adolfo Suárez, llavors ministre secretari general del Movimiento. I el nou governador devia ser home d’influències, perquè a l’acte de nomenament a Madrid hi va assistir Manuel Fraga Iribarne, llavors vicepresident, ministre de la Governació i home fort del govern d’Arias Navarro. El nom d’Armando Murga Carazo va sorgir en un acte en què es parlava de Presència i vaig recordar que em va tocar ser al Govern Civil el dia que va prendre possessió. També m’ho recorden les fotografies de l’acte, amb el vell micròfon i l’encara més vella imatge corporativa de Radio Gerona, que va enregistrar tot l’acte amb un magnetòfon Sony que pesava enormement. Sé que pesava molt perquè em va tocar carregar-lo des del carrer de la Força fins a la Gran Via.

Aquell nou governador civil era llavors tinent coronel de l’exèrcit de l’aire i substituïa el governador Daniel Regalado Aznar, un home del règim. Arias Navarro va ser nomenat president del govern espanyol després de l’atemptat a Carrero Blanco tot i que el nou president era l’encarregat de la seva seguretat com a ministre de la Governació. El rei, que va prendre possessió el 23 de novembre del 1975, el va confirmar en el càrrec i va nomenar un govern de pesos pesants com Fraga i Areilza que havien d’emprendre una certa obertura de la dictadura. Van fer volar coloms amb allò de l’“espíritu de febrero” i la possibilitat d’organitzar-se com a associacions polítiques, però els partits estaven prohibits. Si algú esperava que el nomenament de Murga seria un pas endavant, es va ben equivocar.

Narcís-Jordi Aragó va escriure a la Revista de Girona que el pare del nou governador era humorista o masoquista. El pare era un capitost de la Guardia de Franco, un militar del règim. La frase de l’Aragó era deguda al fet que als dos fills els va posar per nom Armando i Perpetua. D’això se’n va fer molta conya, però el cert és que Don Armando va donar molta murga als gironins. Era un franquista de cap a peus i amb Franco mort era dels que s’hi mantenien fidels. Era tinent coronel de l’exèrcit de l’aire i el 1972 l’havien expedientat a la Mutualitat Laboral per un afer fosc. A Girona, com a governador i jefe provincial del Movimiento, es va afartar de parlar de la Sección Femenina, de la Guardia de Franco, dels excombatents... Els partits polítics carregaven piles i ell encara parlava de la lleialtat a Franco i encara assegurava que aquesta lleialtat no es contradeia amb el fet que les institucions fessin “un procés de perfeccionament d’acord amb la nova realitat”.

Se’n va parlar molt, del governador, però no per a bé. En setze mesos va prohibir actes de tot tipus, concerts, exposicions, participants en xerrades... Va ordenar als grisos càrregues indiscriminades. Va negar la tortura, es va declarar contra l’amnistia i va deixar frases memorables com la seva comparació dels comunistes amb els preservatius. Va plegar pel decret que regulava la participació política dels membres de les forces armades. Va morir el 2004.