L’emprenyada del governador

Diu el diccionari que murga és “cosa que resulta pesada i fatigosa de fer, d’escoltar, de suportar”. Girona va tenir setze mesos de governador civil Armando Murga, un burgalès franquista reconegut i tinent coronel de l’aire. Bufaven vents de canvi al carrer amb la mort de Franco i els va administrar durant setze mesos a base d’ordenar càrregues policials i amb prohibicions d’actes arreu. Un dels actes que volia prohibir va ser una exposició a la sala de la Rambla de la Llibertat de l’Assemblea Democràtica d’Artistes sobre l’amnistia. Li van demanar hora i va decidir rebre el 24 de desembre del 1976 cinc membres de l’Assemblea i dos representants d’Amnistia Internacional. D’entrada, va ordenar fer fora els periodistes. Després, quan va veure que en algunes obres es parlava de tortura, es va tancar en banda. “Vosaltres creieu que hi ha tortura a Espanya?”, els va preguntar. I, quan li van dir que sí, es va enfurismar i va negar que es torturés i davant les evidències que li mostraven va arribar a assegurar que allò de què li parlaven ho havien fet a un violador.

Murga es va moure força per les comarques. L’endemà de ser governador ja visitava Figueres i el primer que li va tocar va ser gestionar dies després la visita dels nous Reis d’Espanya. També visitava institucions i parlava amb aquella franquesa de caserna militar. Després d’una visita a Ràdio Girona quan Pepe Vilà, el director, li va preguntar què li havien semblat les velles instal·lacions de la Força va respondre amb franquesa: “Pues mire, una mierda.” Anys després en una entrevista Murga Carazo assegurava que havia tingut molta mà esquerra com a governador i havia deixat molts amics a Girona. Serien els que l’acompanyaven a bars, com Ángel, el seu xofer i escorta. Amb qui segur que no es va fer amic va ser amb Francesc Ferrer i Gironès, elegit senador el juny de 1977, però que durant el mandat de Murga era president de la Cambra de Comerç de Girona, l’ única que havia demanat l’Estatut.

Era tradicional que acabades les Fires es fes un sopar de clausura del Certamen Agrícola i Comercial. El penúltim discurs era del president de la Cambra i el darrer, del governador. Explicava Francesc Ferrer que el governador, de camí al Fornells Park, on es feia l’acte, va fer parar el cotxe davant la redacció de Los Sitios per entregar el seu discurs. Al Fornells es va menjar, beure i fumar molt. Francesc Ferrer i Gironès va parlar només en català i després de passar revista a la situació econòmica va fer la llista de greuges, especialment d’infraestructures: la carretera d’Olot, el port de Palamós, la via d’ample europeu, els regadius del baix Ter. Tot allò demostrava que el règim no servia i que la solució era tenir com més aviat millor l’estatut d’autonomia. Primer hi va haver un silenci sepulcral. Després, grans aplaudiments. I el governador va perdre els estreps. Quan el conductor, Miquel Gil Bonancia, li va donar la paraula Armando Murga va agafar el micròfon i el va llençar a força metres tot cridant: “El acto queda clausurado.” I va fugir cames ajudeu-me. Això sí, va tornar a passar pel diari i va retirar el discurs que no havia pronunciat.