Gent que dignifica vides dels altres

Han parat el cop però encara no respiren tranquil·les. Són les tres dones desnonades a Badalona, i els quatre fills menors de dues d’elles, que durant tot el dia de dimarts es van imaginar dormint al carrer, sota la terrible amenaça de retirada de les criatures. El govern local del PP se’n va desentendre des del primer dia i només va fer una excepció per pagar-los un hostal les primeres nits. Diu que vivien d’ocupes al barri de la Salut –elles, els menors i les altres persones expulsades d’un edifici que és la definició pura i dura d’infrahabitatge–, malgrat que disposen de documents escrits a mà que acrediten que van estar pagant una quota, la majoria fins al darrer mes. El propietari no ha sortit a desmentir-ho. De moment, com ja és sabut, aquestes set persones han tornat a l’hostal que el consistori va abonar fins al dia 9. Ningú a l’administració local els ha estès la mà. Gairebé tota la ciutat els ha girat l’esquena. La història es repeteix, sovint i arreu, amb les famílies desnonades, amb la gent que dorm al carrer, amb qui passa fred i no troba cap estufa per escalfar-se. La construcció d’una societat cada cop més insensible al patiment aliè ens ha dut a l’extrem de tapar-nos els ulls amb una bena invisible que ens permet ignorar, sense remordiments de consciència, els casos de vulnerabilitat extrema. Per sort, però, sempre hi ha qui està disposat a rescatar els més dèbils. En aquest cas, el de Badalona, si aquestes set persones han pogut tornar a l’hostal ha estat gràcies a la insistència de la plataforma Sant Roc Som Badalona –liderada per Carles Sagués, un exregidor d’ICV– i l’ajut que han prestat la Fundació Sant Joan de Déu, la Fundació Roca i Pi i Càritas. En breu, s’espera trobar una sortida que dignifiqui les seves vides.