L’oca, nova atracció a l’Onyar

Fa més d’un mes que s’ha convertit en una atracció per a la gent que travessa els ponts sobre l’Onyar. És una oca, blanca, grossa, que s’instal·la moltes vegades a l’illa de terra que hi ha a l’Onyar, entre ponts, a causa de la sequera. A vegades desapareix durant alguns dies perquè remunta fins al Ter. És ben sabut que des de la plaça de Catalunya fins al pont de la Princesa, una de les zones més fotografiades de Girona, la gent s’entreté quan passa damunt de l’Onyar. Fins fa pocs mesos, una de les atraccions eren les carpes de l’Onyar, espècie exòtica invasora. La sequera ha fet estralls i va obligar, l’abril i l’octubre de l’any passat, a fer dues operacions al mig de la ciutat que consistien a salvar els peixos, als quals s’atordia amb electricitat, per poder-los tornar a les aigües del Ter. Però, com marca la llei, les carpes van haver de ser sacrificades. No sé quantes se’n van salvar a l’octubre, però a l’abril es van treure 409 peixos entre carpes, barbs i anguiles i 230 carpes van ser sacrificades. El cert és que encara en queden, però no tantes com n’hi havia quan aconseguien que, a la plaça de Catalunya i també als ponts, la gent badés una estona. Cosa ben curiosa, perquè aquests peixos grans són també considerats bruts, especialment per l’aigua que baixa.

Deixem les carpes, que sempre recordarem com una obra de putxinel·lis del TEI de Sant Marçal. D’aigua, n’hi ha poca, però encara hi ha moltes aus que són una atracció per als forans i també per als gironins. Anant a una font segura, com és sempre el portal Pedres de Girona de Fèlix Xunclà i Assumpció Parés, i havent consultat també Abraham Simon, podem dir que les aus habituals a l’Onyar són els ànecs collverd i el bernat pescaire i, de manera ocasional, hi ha també el martinet blanc, els corbs marins i les polles d’aigua. I els gavians, és clar. De fet, en un article del 2015, Pius Pujades explicava que va veure com un gavià s’emportava el darrer dels aneguets que nedaven a l’aigua darrere la seva mare. I també en Pius, el dia de Reis, escrivia sobre l’oca blanca de l’Onyar.

El cert és que molta gent se la queda mirant quan ella, tota sola, esvelta, pren el sol a les illes de terra. En Fèlix va publicar una magnífica foto en què s’aguantava sobre una pota, fet que va portar a un cert debat a les xarxes sobre si li’n faltava una o no. No: quan fa fred, a vegades s’aguanten només sobre una de les potes, vam saber. Explica també en Pius que, d’acord amb el caràcter dominant de les oques, aquesta aconsegueix preferència a l’hora d’agafar el menjar que alguns veïns i passavolants els llancen, per sobre dels ànecs. No és pas la primera oca, si és que és sempre la mateixa.

N’hi va haver una, o diverses, de molt maques. L’oca egípcia, de colors llampants. També és una espècie invasora, com els coipús i les carpes, però fa millor efecte. El setembre de l’any passat, els Agents Rurals van retirar un exemplar d’oca egípcia moribund i també alguns exemplars d’ànec collverd. La falta d’aigua fa que es puguin veure afectats per malalties com el botulisme i la grip aviària. Els coipús costen de veure, però s’hi van instal·lar i encara hi ha gent que els confon amb rates.