L’oblit

Des d’aquest racó de les pàgines d’un diari comarcal amb vocació nacional, vull felicitar l’editorial Grup Gavarres perquè ha rebut el Premi Nacional de Comunicació de Proximitat. És un reconeixement a la feina que han fet i fan, des de fa més de vint anys, per recuperar i reivindicar la memòria oral i el patrimoni de casa nostra perquè no l’oblidem. I per aconseguir-ho han optat per exercir un periodisme que s’està perdent. Aquell periodisme que, com li agrada dir al director de l’editorial, Àngel Madrià, és “de conversa llarga i cocció lenta”. D’anar a buscar les fonts al territori, d’escoltar molt, d’interpretar i després, de manera reposada, escriure. De posar el focus en les persones, sovint humils, senzilles i que de forma silenciosa i sacrificada han contribuït decisivament a fer possible el nostre paisatge, tant territorial com humà. Els del Grup Gavarres s’han fet particularment seva aquell dita que ens recorda que allò que és local és universal. I ho crec perquè amb la seva manera de treballar ens han fet veure que el que el pas del temps havia arraconat, empetitit i, de vegades, fins i tot menystingut no tenia sentit perquè el que tenim a casa nostra és gran, original i universal. Només ens ho hem de creure. Ells ho han aconseguit demostrar gràcies a revisitar el patrimoni, el material i l’immaterial; reexplicar oficis i tradicions pels seus protagonistes; recuperar memòria oral i fotogràfica... Recordar, que no oblidem que vol dir tornar a passar pel cor, i fer-ho amb una visió actual. Les seves publicacions ens permeten finestrejar i mirar al passat amb ulls d’ara i valorar la feina feta pels nostres avantpassats. I vulguis que no la paraula escrita i impresa, a les revistes o als llibres que editen, genera una autoestima que com a poble ens convé precisament perquè res del que ens va precedir caigui en l’oblit. Bona feina i que per molts anys, Gavarres!