Aquells primers moments

Vet aquí un recordatori que convé no perdre mai de vista: abans d’un concert per a les masses a Montjuïc n’hi ha hagut sempre un altre, d’aquell mateix artista, en un petit local. Tal reflexió torna a ser oportuna en un any en què la supervivència de les sales a Barcelona, després de la desaparició la tardor passada del Milano Jazz Club i l’imminent traspàs de la propietat en l’històric Sidecar, presenta de nou uns quants interrogants.

Joan Dausà –que fa dies que ho té tot venut per al seu concert demà al Palau Sant Jordi– va presentar Jo mai mai, disc del qual ara celebra, precisament, el desè aniversari, a l’Heliogàbal de Gràcia, que, en aquell moment, i malgrat el seu aforament ajustadíssim, era el lloc on tot músic havia d’actuar si realment volia ser algú en qüestions de pop català. Era el 2012, any què el local rebria un premi Ciutat de Barcelona, però no caldria esperar gaire per veure com l’Heliogàbal feia els seus primers crits d’alerta davant les inspeccions i multes que rebia cada dos per tres de la Guàrdia Urbana. Van haver de passar uns quants anys, encara, perquè els seus gestors fessin entendre la seva importància cultural i poguessin respirar tranquils. Dausà, a qui aleshores es presentava sovint com “la veu de Xavi Masdéu de la sèrie Arròs covat”, i que va actuar acompanyat de la seva banda d’aleshores, els Tipus d’Interès, va emprendre al carrer Ramón y Cajal una trajectòria en directe que va anar creixent a passos agegantats. És probable, però, que demà, quan canti Jo mai mai acompanyat de 15.000 persones a Montjuïc, li passin fugaçment pel cap records de nits que no s’obliden, com aquella d’ara fa dotze anys a l’Helio.

Els alemanys Rammstein, d’altra banda, són, junt amb Estopa i Bruce Springsteen, els únics artistes que aquest estiu actuaran a l’estadi, amb capacitat, en aquest cas, per a més de 50.000 espectadors. És probable que algú d’aquests no es perdés a seva primera visita a la ciutat: el 19 de novembre del 1997 al Garatge Club del Poblenou. Com en deixava testimoni fa pocs mesos un documental al Festival In-Edit, al Garatge –on van actuar també grups que molt poc després congregarien masses, com ara Green Day– hi va germinar tota una escena al voltant del hardcore i el punk, però, a començaments del 2002, i per culpa de la mateixa reordenació urbanística que, divuit anys després, va fulminar el Rocksound, el Garatge va quedar fet miques.

Quan Estopa, finalment, es converteixi al juliol en el primer grup català a omplir tot sol l’estadi, farà 26 anys del seu pas pel Centre Cívic Matas i Ramis en el Concurs de Cantautors d’Horta Guinardó. Aquest espai continua fent concerts (el 16 de febrer hi actua la molt recomanable Carlota Flâneur i, dues setmanes després, rep un concert de cantautores a micro obert), però, com la resta de centres cívics, pateixen una certa manca de visibilitat amb la qual també els mitjans desgraciadament els condemnem. I Springsteen? Bé, el seu primer concert a Barcelona no va ser en un petit local sinó l’any 1981 al Palau d’Esports, però si algú li mostrés la fotografia que en el marc d’aquella visita es va fer a la taverna El Glop de Gràcia, on encara està penjada a la paret, segur que recordaria la màgia que tenen sempre aquells primers moments.