Els ‘senyors X’

Quan les cla­ve­gue­res bai­xen ple­nes és ine­vi­ta­ble que aca­bin ves­sant, i les de l’Estat espa­nyol fa temps que no poden ama­gar la quan­ti­tat de merda que s’hi amaga. Fa temps que se sap que l’Ope­ració Cata­lu­nya exis­teix a par­tir del 2011, que impli­cava Poli­cia, Guàrdia Civil, fun­ci­o­na­ris, alts càrrecs i el titu­lar del Minis­teri d’Inte­rior, fis­cals, jut­ges i mit­jans de comu­ni­cació, i que tots ells esta­ven dis­po­sats a tren­car les regles del joc, vul­ne­rar drets cons­ti­tu­ci­o­nals, sal­tar-se la llei o sen­zi­lla­ment delin­quir amb l’objec­tiu d’incri­mi­nar, o en el seu defecte enfon­sar públi­ca­ment, polítics i per­so­nes rela­ci­o­na­des amb el naci­o­na­lisme, el sobi­ra­nisme i l’inde­pen­den­tisme català. I tot, òbvi­a­ment, pagat amb diner públic i empa­rat per la impu­ni­tat de l’Estat. La publi­cació de nova docu­men­tació, àudios i dades inèdites fins ara, ens per­met redi­men­si­o­nar cor­rec­ta­ment la mag­ni­tud de l’estafa, tant pel volum de dos­si­ers mani­pu­lats, inven­tats o fabri­cats delic­ti­va­ment per Jorge Fernández Díaz i els seus sub­or­di­nats, com per la quan­ti­tat d’orga­nis­mes de l’Estat impli­cats –per exem­ple la UDEF, l’Ofi­cina Anti­frau o la Fis­ca­lia Gene­ral de l’Estat–, la quan­ti­tat de delic­tes come­sos (pre­va­ri­cació, fal­si­fi­cació de pro­ves, extorsió, cons­pi­ració per delin­quir, etcètera), el nom­bre de minis­te­ris copartícips en l’ope­ració (Inte­rior, Hisenda, Defensa, Justícia, Vice­pre­sidència) i, al damunt de tots, el senyor X de la trama, el pre­si­dent del govern, Mari­ano Rajoy. En resum, una orga­nit­zació cri­mi­nal que ha llançat a la pape­rera de la història la cre­di­bi­li­tat d’Espa­nya com a “estat democràtic i de dret que pro­pugna com a valors supe­ri­ors... la lli­ber­tat, la justícia, la igual­tat i el plu­ra­lisme polític”, que és el que pro­clama l’arti­cle 1 de la Cons­ti­tució. L’enho­ra­bona! La democràcia espa­nyola ja té la X dels GAL (Felipe González), la X de l’Ope­ració Cata­lu­nya (M. Rajoy) i tard o d’hora tindrà la X de Pega­sus (Pedro Sánchez), perquè les cla­ve­gue­res ves­sen però no reben­ten, la major part de la merda con­ti­nua sota terra, ben cus­to­di­ada, i ningú assu­mirà les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques i penals que cal­dria per res­ta­blir uns mínims de dig­ni­tat i de cre­di­bi­li­tat democràtica.