Opinió

Som 10 milions

El canal d’Urgell: la gran epopeia

El canal d’Urgell no va ser una obra local, sinó una obra universal que forma part de la nostra història

L’any 1881, els tres germans Earp amb l’amic Doc Hollyday es van enfrontar a sis cowboys que feien malvestats a Tombstone, al territori d’Arizona. L’enfrontament a l’O.K. Corral, on van morir Tom i Frank McLaury i Billy Clanton, va durar mig minut, però s’ha convertit en un dels episodis mítics de l’època daurada de l’Oest americà i els americans n’han fet pel·lícules per donar i per vendre encara que, en realitat, el tiroteig no va ser ben bé a l’O.K. Corral sinó en un solar situat davant de l’entrada del darrere, però això no té la més mínima importància perquè el western Duel de titans l’ha vist tothom i, com diuen els italians, se non è vero, è ben trovato. La cinematografia americana ens ha venut, i li hem comprat, el seu imaginari col·lectiu: la conquesta de l’Oest amb els pobres indis i el setè de cavalleria, la guerra de Secessió entre els estats del nord, industrials i proteccionistes, i els del sud, agraris i lliurecanvistes, i els herois de la guerra del Vietnam. En canvi nosaltres mai no n’hem sabut, d’explicar la nostra història. Prenyada de batalles i amb una èpica que traspassa fronteres, però amb aquest lament etern que ens recorda que sempre anem escurats de butxaca, hauríem pogut escriure els millors guions cinematogràfics, omplir les cartelleres dels cinemes amb allò tan recurrent de “basat en fets reals”, perquè nosaltres, els catalans, no hem d’inventar-nos la història perquè la tenim i, cinematogràficament, és potent, molt potent, però, en canvi, ens hem limitat a comprar la història dels altres, fins i tot la que s’ha permès d’explicar la nostra amb mentides i falsedats. Amb aquesta mancança hem donat a entendre que som un poble conquerit, que la nostra història, com la sardana, fa fortor de florit. A banda del gran guió cinematogràfic del 1714 que tothom té al cap, hi ha grans epopeies i el canal d’Urgell n’és una. En Francesc Canosa, quan li van preguntar per què havia escrit Aigua a les venes (Fonoll, 2021), va respondre perquè el canal d’Urgell va crear vida on no hi havia res. Una obra hidràulica que, al segle XIX, és probablement la més important d’Europa. Darrerament s’ha publicat força sobre aquesta obra d’enginyeria que semblava impossible: El presidi de Montclar (Pagès Editors, 2023), de l’escriptor Felip Gallart, que afirma que és la història de la transformació i millora més profunda i visceral que mai s’ha dut a terme en un territori de Catalunya; Els Girona. La gran burgesia catalana del segle XIX (Pagès Editors), de la doctora Lluïsa Pla, una obra extensa que va més enllà de la influència de Manuel Girona en la transformació de les comarques de Ponent en terres regades mitjançant la construcció del canal d’Urgell, i el més recent, Urgell, la febre d’aigua (Proa, 2024), de l’escriptor Vicenç Villatoro, una novel·la sobre aquesta gran epopeia humana. El canal d’Urgell no va ser una obra local, sinó una obra universal que us convido a visitar perquè forma part de la nostra història i que algú hauria de dur al cinema. Ai, si els americans el tinguessin!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.