Efectes òptics a Ripoll

Les sigles de debò són S.O., no pas A.C.... En el con­junt de ciu­ta­dans –cada vegada més trans­ver­sal– que sim­pa­tit­zen amb Sílvia Orri­ols, de ben segur que n’hi ha que estan con­tra l’assen­ta­ment del sala­fisme a Cata­lu­nya, i això no els fa pas racis­tes. Uns altres no veuen gens mala­ment que vul­gui regu­lar –fins allà on pot– la immi­gració i les pràcti­ques frau­du­len­tes en els empa­dro­na­ments, i això no els fa pas xenòfobs. Uns altres s’hi deuen sen­tir pro­pers perquè, com ella, també pen­sen que les llengües ofi­ci­als úniques de la nació cata­lana han de ser el català i l’occità, i això no els fa pas supre­ma­cis­tes. I uns altres sen­zi­lla­ment perquè defensa sense embuts l’horitzó d’un estat català sense tants revolts. Ara bé: sense estar-hi ben bé d’acord, segur que també n’hi ha que li aplau­dei­xen que sigui l’únic polític que digui tan clar què pensa, què farà i, sobre­tot, que faci el que diu i el que pensa. Sense mean­dres. Sense cor­ti­nes de fum ni parau­les d’il·lusi­o­nista. Sense tant de cinisme. El suport d’aquesta gent a Sílvia Orri­ols (per ara S.O., recor­dem-ho, no pas A.C.) ni els fa fei­xis­tes ni d’ultra­dreta, ni poc infor­mats. Més aviat els fa ciu­ta­dans més exi­gents, votants adults que ja estan farts que els facin beure a galet unes for­ma­ci­ons que ja no són res més que agències comp­ta­bles. I par­lant de comp­ta­bi­li­tats... Aquests ciu­ta­dans ja comen­cen a ensu­mar-se que dar­rere de l’últim atac ferotge con­tra la bat­llessa de Ripoll arran dels empa­dro­na­ments hi ha alguna cosa més. Com passa en aquells efec­tes òptics que després de mirar fixa­ment un punt, si n’apar­tes la mirada, se t’apa­reix una altra imatge. A Ripoll hi ha un set­ma­nari local con­tro­lat per la mateixa família pri­vada que con­trola també la ràdio i la tele­visió. Rebia una sub­venció muni­ci­pal de noranta mil cuques del con­tri­bu­ent. I hi ha una patro­nal que fa de lobby d’empre­sa­ris que en rebia cap a qua­ranta-cinc mil quan se suposa que s’hau­ria de finançar amb apor­ta­ci­ons pri­va­des. Totes dues orbi­ten la for­mació política de Junts. I vet-ho aquí que és ara quan aquest grup ha deci­dit pre­sen­tar la moció de cen­sura, tan desit­jada també pels altres grups (d’esquer­res, oi tant!) que han permès durant anys una des­pesa inne­cessària a costa del con­tri­bu­ent. El ciu­tadà aparta la mirada del punt fix i... guaita, tu, què en surt! Una barra així de grossa.