Som 10 milions
Aigües que cal tractar
Goig sense alegria, el que hi va haver durant la visita del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, a la depuradora de Mataró. Esgotats d’acumular dies eixuts en un viacrucis que sembla no tenir fi, els convocats a les instal·lacions de l’equipament no ens sabíem avenir que finalment els núvols haguessin volgut descarregar amb una cadència esperançadora. Fins i tot el mateix conseller va iniciar la seva intervenció donant les gràcies al Maresme per haver-lo rebut amb un fenomen meteorològic tan desitjat. “Ja era hora!”, va etzibar als presents. Però immediatament després va esborrar d’un cop de ploma l’optimisme i va assegurar que una pluja puntual, i efímera, no ens salvava de l’imminent decret d’emergència que ens arribarà més aviat que no pas tard. Mascort ha visitat la comarca, però, amb una bona notícia –com en pràcticament totes les visites que fan els consellers quan es passegen pel territori català– en els moments que corren. Una prova pilot per regenerar part de l’aigua de la depuradora i perquè es pugui reaprofitar en diferents àmbits. Sota la pluja, doncs, els tècnics es van esforçar per vendre els avantatges d’un futur a tocar que ens obligarà a reutilitzar l’aigua que fins ara s’escolava per les canonades sense que importés ningú. La consciència mediambiental dels polítics congregats sota els paraigües i els cascos protectors era innegable, però com a humans que som tots, a més d’un i d’una li va canviar la cara davant el comentari que el camí porta cap al consum directe d’aquesta aigua regenerada. Avesats a una definició d’aigua que ens venia apresa des de petits. Allò de sense gust, sense olor i sense color. Comprovar en directe que fins a tornar a arribar a aquestes característiques, el líquid residual havia passat per diferents graus d’un to marronós gens agradable a la vista no ho va fer més fàcil. I si a això hi afegim que la fortor de l’espai, malgrat estar a l’aire lliure, tampoc ajudava massa, l’experiència, ben cert, va deixar empremta. Tal qual. Comentant posteriorment la presentació vaig tenir la sensació que no n’hi prou amb la bona predisposició cap a les noves tecnologies per donar el problema per resolt. L’objectiu, que entenc i aplaudeixo, era captar usuaris d’aquesta aigua tractada que, de moment, només es vol destinar a netejar els carrers i a regar els parcs i jardins públics, tot i que el tractament també permetria fer-ho en l’àmbit agrícola. La proposta implicaria traslladar-la des de Mataró en camions cisterna que, ben segur, encaririen molt un servei que algú hauria de pagar. El canvi climàtic ha deixat de ser una cursa de fons que ens podia permetre un cert marge de maniobra i de reflexió per esdevenir un problema que exigeix solucions immediates. Demana una pressa que pot portar els responsables polítics a prendre decisions amb un resultat amb més conseqüències de les esperades. I això, per molt aixafaguitarres que sembli, cal tenir-ho molt present.