Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

La gran sardana

Fins ara no he rebut una carta que em fou adreçada fa moltes setmanes. No és cap deficiència de correus ni té res d’estrany: com que, al diari, no hi sóc, només trobo les cartes que m’hi envien quan hi pujo, que és molt de tant en tant. És una carta que m’ha deixat parat:

“Vaig adreçar-me al conseller de Cultura de la Generalitat a fi d’organitzar una Gran Sardana entorn de la muntanya de Montserrat. Dit així sembla una quimera, però és una idea fàcilment realitzable, i tinc tots els detalls pensats; crec que fins i tot no hi hauria cap despesa.

“La qüestió és que el senyor Jordi Maragall, del departament d’Ensenyament i Cultura, em contesta que creu que és un afer més propi de l’Obra del Ballet Popular o d’algun altre tipus d’associació folklòrica.

“Què puc fer? ¿Adreçar-me a l’Obra del Ballet Popular o a algun dels Consells Populars de Cultura Catalana? ¿O bé parlar-ne primer amb vostè?…”

Hi ha gent que té acudits. L’altre dia vaig descobrir una iniciativa que em va agradar molt: a l’establiment Panadès i Carbó, del carrer del Carme, em van donar una bossa de plàstic de la casa en la qual hi havia aquest text en català: “No embruteu el nostre país / No llenceu res a terra”. Són iniciatives que caldria multiplicar i que estan a l’abast de tothom amb una mica de sensibilitat i d’imaginació.

Ara: la idea de la immensa sardana al voltant de la muntanya de Montserrat pertany a una altra dimensió, a la dimensió de les inspiracions fantàstiques. El senyor Francesc Comerma diu que és fàcilment realitzable, i aquesta afirmació és sens dubte un producte de l’entusiasme i de la fe. Penso que organitzar aquesta operació no és pas bufar i fer ampolles, perquè exigeix mobilitzar molta gent, posar-la d’acord, una coordinació perfecta d’una sèrie d’elements tècnics… Però es pot fer, és clar. Es pot fer si un nombre suficient d’entitats o de persones se senten tocades per l’acudit i s’engresquen amb el desafiament que implica.

La idea del senyor Comerma té dos vessants: la promoció d’una acció solidària (valor profund) i la promoció d’una acció espectacular (valor noticiable). Si la gran sardana es duu a terme, valdrà la pena d’anar a veure com la mòbil paret d’homes, dones, vells, infants s’allarga a dreta i a esquerra fins a perdre’s de vista, enllà de camps i turons; la filmació d’aquesta monumental anella humana des d’un helicòpter seria un document únic al món.

Jo no sé si estem disposats a donar aquesta extraordinària campanada, que ressonaria dins el país i més enllà de les fronteres. És tan fàcil fer-hi objeccions! És tan còmode! No costa res de qualificar-ho, pejorativament, de “folklore”. ¿Pot arribar a ésser una manifestació autènticament popular i mobilitzadora, que prou falta que ens fa?

La idea queda exposada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.