50 de 20 i altres castells

Unes 50 persones vinculades o no a una vintena d’entitats culturals, socials, agràries, ecologistes i ambientals s’han unit fa uns dies al Penedès arran de la imminent aprovació del pla territorial. Fa uns dies en parlàvem... Aquestes persones han vist incomplertes les expectatives que, al seu moment, algú els va generar sobre un procés que havia de donar resposta a neguits històrics de quatre comarques que han viscut sempre sota l’amenaça de les necessitats de les metròpolis. Ara tots aquests neguits i il·lusions perdudes fan pinya sota el paraigua de Som Penedès, una plataforma que pretén aglutinar tot l’entramat associatiu, cultural, social i ambiental, amb el suport de la ciutadania, per generar una alternativa centrada en l’impuls d’una regió agroalimentària, una visió conjunta de la planificació urbanística de tots els municipis de la vegueria Penedès. Per fer-ho, Som Penedès ha de marcar prioritats i per fer-ho posa al davant les infraestructures per a la ciutadania, l’autonomia en la gestió energètica, i el respecte per la identitat i dignitat pròpia del Penedès, en un procés net de decisió que vingui de baix.

Així ho van fer palès aquestes persones que es van trobar fa uns dies a l’Escorxador de Vilafranca per constituir-se en una assemblea que es coordinarà per promoure i impulsar accions al carrer, generar identitat pròpia i crear una xarxa i una estructura sòlida compartint recursos que permetin donar visibilitat a la marca Penedès.

Diuen que és possible una planificació millor de la que presenta la Generalitat i, d’entrada, pot semblar una fita impossible d’assolir, com el més difícil dels castells. Ara treballen per posar una alternativa sobre la taula i tot fa pensar que ho faran. A la foto pot semblar que són els de sempre perquè ho són. Però, una vegada, un vilafranquí de tota la vida, casteller, i molt conegut fora de Vilafranca, em va dir: “Els que fan les coses són els que sempre hi són.” I en aquesta nova assemblea, que neix d’un 50 de 20, hi són els que sempre hi són, que, al cap i a la fi, són els que fan les coses.

En certa manera, es respira l’aire del naixement de tantes iniciatives que han impulsat ells mateixos i que s’han consolidat: iniciatives de tot tipus i que han fet avançar el Penedès cap a un espai més culte, més interactiu, més involucrat amb la ciutadania, més respectuós i obert amb les persones i amb l’entorn, un Penedès més preparat per escoltar i per dir-hi la seva. I ara, després de tants anys de feina a favor de la participació i l’escolta activa, han de posar el seu granet de sorra perquè el futur del que identifiquen com una regió clarament agroalimentària no acabi esdevenint un continu de plataformes logístiques pensades per donar servei a unes grans ciutats que sobreviuen com poden, sense res per menjar.