Que cobrin, sisplau!

Les dades són demolidores: a l’AP-7, des de la caiguda dels peatges, el trànsit de vehicles lleugers hi ha augmentat un 36,46%, mentre que el de pesants ho ha fet un 73,95%. És a dir, traduït en nombre de vehicles, s’ha passat aproximadament de vint mil a més de trenta mil vehicles, dels quals més de deu mil són camions. No és estrany, doncs, que el trajecte Girona - Barcelona que abans podies fer en una hora, ara l’hagis de fer, segons el dia, en dues hores o més. Perquè, dia sí dia també, o hi ha un cotxe o un camió espatllat o hi ha un accident que ho distorsiona tot. Anar avui per l’autopista, a part d’un exercici de perillositat, és una mena de ruleta de la fortuna, perquè saps quan hi entres però no pas quan en surts. Aquella frase de la qual es vantaven alguns dels nostres dirigents polítics en època de peatges, que deia que teníem una de les millors autopistes d’Europa, ha quedat en un no res, perquè no només tenim una via perillosíssima, sinó que també tenim una ratera on és més que probable que hi passis un munt d’hores aturat. Per això sobta que els que ara pateixen els ensurts i les aturades de l’autopista no aixequin la veu com sí que ho feien els antipeatges en aquell moment. No he entès mai la por dels polítics a posar peatges, a mantenir-los o a tornar-los a posar veient quins han estat els resultats de la seva desaparició. El temps ens ho dirà, però estic segur que tard o d’hora tornarem a veure algun sistema de pagament per evitar el que està passant avui amb l’autopista, que és un caos i on, segurament, molt aviat seran visibles els efectes d’un baix manteniment, que incrementarà encara més els riscos ja existents. Aquest seria un gran exemple de la falta de consistència i de decisió política que acostumem a patir en aquest país. Davant una pancarta o de quatre xiulets, els polítics s’acollonen, es fan enrere, i acaben provocant un desastre com el que representa l’autopista avui dia. Potser els hauríem de preguntar qui pagarà ara les hores i hores perdudes a la carretera i l’increment de la inseguretat o, si ho volen més diàfan, qui hem de responsabilitzar de l’augment d’accidents que una mala decisió ha provocat. Potser cal dir-ho ben clar: Que tornin a cobrar, sisplau!