Pocs brams per tanta norma

La nova normativa de benestar animal que va entrar en vigor el setembre passat podria haver estat tot un trasbals per a una festa com els Traginers de Balsareny si no fos perquè la comissió organitzadora va arribar a examen amb els deures fets i la lliçó apresa. De fet, no és que els organitzadors dels Traginers fessin la feina arran de la normativa, sinó que l’havien anticipat anys enrere, abans de la pandèmia.

El 2020 la festa va adoptar un protocol propi que ja anava en la línia del que ara marca la nova llei. “Vam canviar el recorregut, vam regular tot el tema de veterinaris, vam fixar tots els punts d’accés d’aigua per a animals...”, explica Èric Sánchez, president de la comissió organitzadora. I admet: “Al seu moment tot plegat va ser una muntanya de feina, però hi havia una junta nova i tots teníem clar que ho havíem de fer.” Aquell esforç, ara, els ha evitat molts maldecaps.

Aquest cap de setmana, en l’edició d’enguany, s’han aplicat canvis molt petits a un format que els funciona. El recorregut de la cavalcada va ser el mateix que els darrers anys, però més àgil. I el motiu principal també són els animals: no es van retallar metres però sí aturades, de manera que s’ha reduït “l’estrès dels animals”. La fórmula per aconseguir-ho va ser afinar la participació dels gegants i evitar que els balls alenteixin la desfilada.

Fa quinze dies, la prova de foc que ha viscut aquest cap de setmana Balsareny ja es va viure a Puigreig, a La Corrida. Com els dels Traginers, els organitzadors de La Corrida reconeixen que hi ha recomanacions que costen d’entendre. Per exemple, posar punts d’aigua en punts intermedis de la cercavila: “Els animals beuen quan volen, no quan nosaltres volem, per més que els posem aigua a cada cantonada.”

Des de Puig-reig, Joan Soler, president de La Corrida, romp una llança a favor de la guia que han pactat govern, tradicions, animalistes i veterinaris. Creu que és un alleugeriment per a festes com La Corrida perquè “suavitza una llei [la de benestar animal] que és massa restrictiva”. I conclou que “si fos pel que diu la llei, no es faria cap festa”. De fet, aquesta guia s’ha creat precisament per això: per encaixar diverses sensibilitats de la societat amb la idea que pugui ser un model comú que tothom s’avingui a aplicar. La llei distanciava els extrems i la guia, els apropa.

No gaire lluny de Balsareny i Puig-reig, a Berga, fa uns dies s’hi van trobar gestors de Patrimonis de la Humanitat d’arreu de la península per intercanviar reptes i preocupacions. Una de les conclusions de les jornades, que van durar dos dies, va ser que “hi ha una por general dels canvis”. La Corrida i els Traginers no escapen d’aquesta realitat i els organitzadors coincideixen que les restriccions els preocupen. Això sí, estan convençuts que fan tot el que és a les seves mans per equilibrar la tradició i la norma. I pregunten: “Si ens treuen les tradicions, què ens quedarà?”