Ens creiem la crisi climàtica?

L’any 2020 es va publi­car un estudi de la UE que ava­lu­ava les polítiques per afron­tar la sequera ende­ga­des pels estats. Una de les con­clu­si­ons era que, en la seva tota­li­tat, la sequera era trac­tada com una crisi tran­sitòria. Ho ha recor­dat el pro­fes­sor de la UdG Albert Llausàs, expert en crisi climàtica, que alerta, com tants altres científics, de la importància de no menys­te­nir allò que ja tenim al damunt i que tindrà greus con­seqüències sobre les nos­tres vides, la nos­tra soci­e­tat i la nos­tra eco­no­mia.

En tenim una pri­mera gran prova ara que s’acaba de decla­rar l’emergència per la sequera a bona part del país, amb més de sis mili­ons d’habi­tants afec­tats i greus res­tric­ci­ons per a la page­sia i la indústria. No es tracta només que no ens podrem dut­xar o no podrem regar el jardí quan vol­drem, és que peri­llen cen­te­nars d’explo­ta­ci­ons agràries i milers de llocs de tre­ball en la pro­ducció indus­trial. Poca broma.

Ara tots dis­cu­ti­rem si s’ha fet prou aquests dar­rers anys, des del 2008, per pre­veure la situ­ació actual, i és evi­dent que no, però del que es trac­ta­ria ara mateix és d’estar tre­ba­llant amb una clara visió de futur. M’ho comen­tava un pagès fa alguns dies: “A Israel no miren al cel. Tant els fa si plou o no.” Doncs això i molt més.

Torno a la pre­gunta: Ens cre­iem que som en crisi climàtica o encara ens pen­sem que això pas­sarà quan torni a ploure? I lla­vors què? Farem com al 2008? Dei­xa­rem pro­jec­tes enrere i ho con­fi­a­rem tot a una mete­o­ro­lo­gia que només fa que ofe­rir-nos pro­ves, gai­rebé cada dia, que les coses estan can­vi­ant? I si no us ho cre­ieu, mireu els rècords de tem­pe­ra­tura màxima en un mes de febrer a l’Obser­va­tori Fabra, ahir ter­cer mig­dia seguit per damunt dels 20ºC, o fixeu-vos en el rècord abso­lut de la tem­pe­ra­tura de l’aigua del mar a tot el pla­neta d’aquest diu­menge: 21,12ºC. I no som ni a la pri­ma­vera a l’hemis­feri nord.