El tractor dorm, el pagès no

La causa pagesa demana més paper. No n’hi ha prou amb aixecar acta amb una crònica. Els fets de transcendència històrica, com és l’ocupació pacífica de Barcelona per tractors vinguts d’arreu del país, demanen insistir-hi. El mal que els va portar a sortir a les carreteretes ja hi era dilluns i hi continuarà sent avui i demà, que és una cosa que va per llarg, i la solució, per desgràcia, trigarà.

I hi ha d’insistir avui la premsa perquè els pagesos van perseverar ahir en la protesta a la capital del país, aquest cop anant al Parlament. Va semblar que dimecres al vespre hi havia un toc a retirada després de la reunió a Palau amb el president Aragonès, però no va ser del tot així. Alguns van dormir encara amb les seves eines de treball al mig de la Gran Via, i algunes d’aquestes màquines de rodes gegantines s’hi van quedar soles, tant, que en aixecar-se el dia semblava que havien quedat abandonades a la seva sort, com monstres adormits a l’asfalt urbà.

A les nou del matí, quatre agents de la Guàrdia Urbana examinaven la presència d’un tractor aparcat al mig de la Gran Via, al carril més proper al passeig central del costat muntanya, a la confluència amb el carrer de Roger de Llúria. Se’l miraven com qui contempla una presència estranya, un ésser irreal. De fet, no és molt normal que la ciutat es desperti amb un tractor aparcat, tot sol, al mig d’una de les principals artèries, i d’aquí l’estranyesa i la investigació policial per determinar-ne la propietat, i un maldecap inquietant: com el traurem d’aquí?

El vehicle, un John Deere 6110M, estava aparcat a tocar de l’hotel Palace. El seu propietari, però, no era ni dins d’aquest luxós establiment, ni en cap altre hotel de la ciutat, ni en cap banc del passeig dormint la mona. El pagès que l’hi havia aparcat, en Josep Maria García, era amb els porcs i conills que mena a Ca l’Esteve, un mas a tocar de Manresa, on la seva família s’hi guanya la vida des de principis del segle XX i ara ell ho intenta. Perquè un tractor pot dormir al mig de la Gran Via i no passa res, com a molt pot entorpir una mica el trànsit matiner de la ciutat, però si el bestiar no menja cada dia de cada dia es mor, i si es mor en Josep Maria ha de tancar la barraca. Que ningú oblidi el lema de la revolta pagesa: “La nostra mort, la vostra fam.”

Dimecres al vespre, després d’acabar la jornada barcelonina, en Josep Maria va tornar a Ca l’Esteve amb el cotxe d’un company. Al matí s’havia aixecat a les 5 per donar un cop d’ull als porcs i conills que engreixa, després havia anat fins a la C-16 per agafar el tractor i baixar cap a la capital per participar en la protesta. L’hora de tornar a casa va ser de matinada, passada la mitjanit. Va dormir encara no cinc horetes per ahir tornar a matinar, tornar a mirar porcs i conills i baixar, tant ràpid com va poder cap a Barcelona, a continuar la protesta i recuperar el tractor. “Hem quedat atrapats als túnels de Vallvidrera”, es queixava, com ho faria qualsevol urbanita.

Heus aquí el misteri del perquè un tractor va dormir tot sol a la Gran Via de Barcelona. Que el seu amo pugui descansar tranquil a Ca l’Esteve amb el tractor aparcat a l’era no té cap misteri, depèn, només, d’una acció política clara i decidida a favor de la pagesia.