Anar fent piscines

Avui que plou és un bon dia per parlar d’aigua. De l’aigua que no hi ha. Després de tres anys de sequera persistent, el Penedès té 25.000 hectàrees afectades per la sequera, de les quals 10.000 estan al límit. Això comportarà pèrdues, com a mínim, d’entre el 30% i el 70% a la pròxima collita, i alguns viticultors ja parlen de la pitjor crisi del sector del vi des que es recullen les dades. Els ceps, un cultiu de secà, acostumat a viure en les condicions més dures, estan morint davant la mirada impotent d’uns pagesos que no poden fer res perquè, en aquest moment, no hi ha alternativa possible. Els ceps estan morint mentre dibuixen un nou paisatge al Penedès: les zones humides han esdevingut nius de pols; els ocells han començat a minvar i s’han desplaçat a zones més humides, on els és més fàcil trobar aigua i menjar. Els experts diuen que això es pot escampar pel litoral i el prelitoral català d’aquí a uns anys i que això obliga a prendre decisions importants sobre el futur econòmic d’una gran part del país.

Esperar que plogui ha deixat de ser una opció, però, malgrat tot, no hi ha gestos que facin pensar en alguna cosa més. L’administració ha començat a aplicar restriccions i, si ja fa mesos que al Penedès l’aixeta raja poc, ara sembla que rajarà poc i a hores comptades. Les dutxes dels gimnasos fa dies que estan tancades i està prohibit omplir piscines. Però què més es pot fer?

Haurien de pensar els pagesos en la possibilitat d’introduir sistemes de reg a les vinyes? S’hauria de poder regar un cultiu que no és de primera necessitat quan l’aigua és tan escassa? I d’on sortiria l’aigua? Estem disposats a construir dessalinitzadores per poder fer vi?

En algunes vinyes del Penedès encara s’endevinen unes petites estructures que 40 o 50 anys enrere servien per recollir l’aigua de pluja i aprofitar-la en moments de sequera. Aquestes construccions han anat desapareixent amb els anys, igual que els aljubs o cisternes que hi havia a les cases. L’arribada de l’aigua de xarxa va enterrar, durant els anys vuitanta, tota una cultura d’estalvi i gestió de l’escassa aigua de pluja que els penedesencs tenien interioritzada. Ha deixat de ploure i la ciutadania ha estat incapaç de recuperar aquest coneixement popular. Per què al Penedès les noves construccions no estan obligades a recollir l’aigua de pluja? Per què l’aigua de pluja es barreja, al clavegueram, amb les aigües residuals i se’n va a la depuradora i cap al mar, quan podria aprofitar-se per regar les zones verdes municipals? Per què durant tant anys hem esperat la pluja que no ha arribat sense fer res més que lamentar que no plogui? Per què ningú no ha invertit per evitar les fugues de la xarxa d’aigua potable?

La inversió a la xarxa d’aigua no llueix. És millor fer piscines. I no és cosa només de polítics. Encara que sembli mentida, hi ha ciutadans al Penedès que demanen permisos municipals per construir-ne. De què les ompliran? D’aigua, no?