Fotos per denunciar l’arquitectura hostil

Hi ha persones sense llar que, tot i viure al carrer, converteixen una entrada, una cantonada o un sota d’una rampa en el seu niu. S’hi instal·len, sempre sabent que hi ha una terrible provisionalitat, i hi van a descansar, les poques hores que la vida al carrer els ho permet. Aquell és el seu refugi. Fet de cartrons, mantes i matalassos vells. A vegades es permeten el luxe de deixar-hi alguna pertinença, tot i que saben que poden trobar-se sense quan hi tornin. La vida al carrer és molt més crua del que hom pot imaginar.

I empitjora, i molt, quan aquell trosset de vida els és arrancat perquè veïns, administració, empreses o qui sigui, decideix que ja en té prou de tenir un sensellar a la porta i instal·la elements per evitar que algú pugui dormir en aquell tros de terra. Pilones, grans esferes de ferro, barres i fins i tot portes de disseny, com les que va crear el Gran Teatre del Liceu per impedir que les voltes de l’entrada fossin aixopluc als passavolants.

Segons explica Arrels Fundació –entitat d’actitud homèrica respecte a la injustícia d’éssers humans vivint als carrers–, darrere la col·locació de cada element d’arquitectura hostil hi ha una víctima. I això no se sap. Des de la fundació recorden que l’arquitectura hostil suposa una vulneració de drets i afecta profundament la vida de les persones que dormen al carrer. Les històries posen pell de gallina: “El Roman va estar uns dies a l’hospital i els propietaris de l’espai on descansava van aprofitar per posar-hi unes pilones perquè ja no hi pogués tornar. També coneixem el cas de l’Oriol, que dormia a les portes d’una oficina bancària on van posar-hi uns elements d’arquitectura hostil. Com que l’Oriol continuava anant-hi, van decidir col·locar-hi unes pilones unides per una estructura horitzontal per tal que no s’hi pugui descansar.”És a dir, a més de pressió i expulsió, hi ha persecució i assetjament. Arrels no es cansa d’explicar que aquestes mesures no són la solució, perquè el problema no desapareix, només es mou de lloc i a més els impedeix fer feina perquè quan la persona assetjada se’n va del lloc on s’estava, ells poden perdre-la, no hi poden establir contacte i és impossible continuar ajudant-la.

Per treure a la llum aquest dantesc recargolament de la societat moderna, des dels propers 19 al 25 de febrer, Arrels Fundació convoca un mapeig col·laboratiu d’elements d’arquitectura hostil a les grans ciutats catalanes. I convida tothom a apuntar-s’hi. Es tracta de recórrer els carrers buscant elements que impedeixen que algú s’hi instal·li. L’objectiu és fotografiar les barreres arquitectòniques i carregar les fotografies al mapa col·laboratiu d’Arrels. Aquesta serà la segona edició del mapeig, que ja compta amb la participació de més de 400 estudiants de catorze centres educatius de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró.