Quan no sabem què fer-ne, dels llibres

El camí que pren la nostra vida, i també la impossibilitat de viure en una mansió de mides extraordinàries, ens obliga a desfer-nos progressivament d’objectes personals i de tota mena d’estris que han tingut un valor important per a nosaltres. Llencem roba, mobles, paperassa, joguines de la canalla... Sovint, amb ànims de renovació i amb l’alegria que comporta una estrena. I no fem un funeral cada cop que ens desprenem d’aquells objectes, ni tan sols si els vam adquirir com un tresor. En canvi, quan arriba el moment en què acceptes que a casa sobren llibres de lectura perquè el següent volum que entri per la porta haurà de reposar al costat de les olles o del paper del vàter o no saps com t’ho faràs, ho vivim com un drama. Per què ens costa tant desfer-nos dels llibres? Hi ha obres que hem començat tres cops i no hem passat de la pàgina deu però allà reposen, per si algun dia arriba la quarta oportunitat. N’hi ha d’altres que ni tan sols has passat de la portada, però ocupen un lloc privilegiat a l’estanteria perquè fan goig. Sabem que dels llibres que ja hem consumit, no n’arribarem a rellegir ni el 0,5 per cent. Però som incapaços de cedir-los perquè altres en gaudeixin. Quan ens desfem dels llibres de lectura tenim la sensació que ens estripen una part del nostre cos. Una afecció que es reprodueix també amb els discos que no tornarem a escoltar, amb les pel·lícules en VHS o DVD, o amb els CD de música que han estat substituïts per les plataformes. Per sort, mentre busco una solució poc dolorosa a alguns dels llibres de casa, topo amb els comentaris d’un parell de bibliotecàries. Si algú sent amor pels llibres, sens dubte són elles. Ho tenen ben clar i ens venen a dir que els cedim, o els llencem, i deixem de ploriquejar.