Lletra petita
Víctimes d’estat
Els estats són uns grans generadors de continguts. Tenen una llista inacabable de raons, que representen un bé sempre superior i capaç de justificar qualsevol mal; tenen una col·lecció de secrets tancats amb pany i forrellat per lleis que blinden la impunitat; tenen un munt de crims al seu currículum que suren com els icebergs, ensenyant només la punta com a missatge per a navegants; tenen clavagueres per acollir rates i esbandir tota la ronya oficiosa i oficial; tenen terrorisme, però no de l’inventat, sinó del que mata, segresta, tortura i provoca terror, i, és clar, tenen víctimes, moltes, directes i indirectes, gent normal com vostè o com jo, que l’Estat converteix en enemic, en objectiu o en dany col·lateral, sense mesura, ni vergonya, ni escrúpol. Què podien tenir en comú tres persones públiques, de procedències, cultures, trajectòries i propòsits diferents, com Aleksei Navalni, Julian Assange i Carles Puigdemont? Doncs que són víctimes d’un estat que fa anys que els té en el seu punt de mira. Navalni, perquè el seu activisme polític i la seva popularitat creixent a Rússia discutia i amenaçava el somni de poder i el deliri de grandesa d’un autòcrata com Vladímir Putin. Sonarà a tòpic, però què es podia esperar d’un ex KGB fet a les clavegueres d’estat de la Unió Soviètica? Doncs que Navalni fos enverinat primer, empresonat després i finalment esborrat del mapa a la llunyana Sibèria. El cas d’Assange és diferent en les formes però no en el fons i, si no hi ha cap miracle, també morirà a la presó, en una dels Estats Units, per tenir la gosadia de publicar secrets d’estat que delataven crims d’estat comesos per l’exèrcit a l’Orient Mitjà. Conseqüència? Persecució, destrucció i presó de per vida fins a esborrar-lo del mapa. A Carles Puigdemont l’han convertit en l’enemic públic número u d’Espanya perquè va gosar discutir, amb urnes i paperetes, la unitat de l’Estat, posant el dit a la nafra plurinacional i al 20% del negoci familiar. Resultat? Exili, persecució, deshumanització i, com que no l’han pogut esborrar del mapa polític, criminalització amb majúscules a l’extrem de convertir-lo en terrorista.