Opinió

El factor humà

Totes les lluites de Salvador

Roures impulsa a la Model una setmana d’actes en record de Puig Antich, executat el 2 de març de 1974

Es diu d’ell que era un home just. L’anècdota que millor explica aquesta manera de ser és el cop de puny que li va donar a un pro­fes­sor que havia vexat un com­pany de classe. Per aquell fet va ser expul­sat de l’escola, però ell no va can­viar el seu afany de justícia social, aque­lla manera d’enten­dre la vida va mar­car la seva tra­jectòria vital i també la seva mort, exe­cu­tat al gar­rot. Aquest era Sal­va­dor Puig Antich.

De l’altre pro­ta­go­nista de la intra­història d’aquesta crònica se’n poden dir i escriure mol­tes coses, per exem­ple que és un per­so­natge com­promès. També ende­riat. Els que tenen aques­tes dues pro­pi­e­tats acon­se­guei­xen arri­bar a fer rea­li­tat allò que es pro­po­sen, per difícils i com­ple­xes que siguin. Si a més a més tenen capa­ci­tat econòmica, allò que fan sem­bla que sigui més fàcil fer-ho, però només ho sem­bla, hi ha també molta feina al dar­rere. Aquest altre per­so­natge és Jaume Rou­res.

La dèria de Rou­res i la tràgica mort de Sal­va­dor con­flui­ran a par­tir del dis­sabte 2 de març a la presó Model de Bar­ce­lona, al mateix lloc on en la mateixa data d’ara fa cin­quanta anys el jove Puig Antich va ser exe­cu­tat. Durant aquests dies, els murs del vell peni­ten­ci­ari de Bar­ce­lona seran tes­ti­mo­nis de la rei­vin­di­cació de la figura de Puig Antich, però també d’un clam que anirà molt més enllà d’aquest fet i que trans­cen­dirà amb la rei­vin­di­cació d’altres llui­tes, la defensa d’altres cau­ses jus­tes.

Si tot el pati­ment d’aquest món es pogués reduir al que va cau­sar el crim d’estat que va supo­sar l’exe­cució de Puig Antich, el dolor seria ben viu, però segur que tot ple­gat seria més supor­ta­ble si no hi hagués bar­ba­ri­tats com la guerra de Pales­tina o no toqués rei­vin­di­car, també, la tràgica mort del poeta Fede­rico García Lorca, o si no hi hagués encara per­so­nes al cor­re­dor de la mort, com és el cas de l’acti­vista afro­a­me­ricà Keith LaMar.

Algú ha tin­gut clar que la lluita de Puig Antich per can­viar la soci­e­tat com un mitjó era, també, la lluita con­tra aques­tes situ­a­ci­ons d’injustícia, i per això, durant la set­mana que es dedica a la memòria de Sal­va­dor, també tin­dran veu Pepe Mújica, pre­si­dent de l’Uru­guai entre el 2010 i el 2015; l’actor Juan Diego Botto, fill de repre­sa­liat de la dic­ta­dura argen­tina, autor i intèrpret de l’obra Una noche sin luna; la rapera fran­cesa d’ori­gen xilè Anita Tijoux, que és veu con­tra les desi­gual­tats, i Najwa Naj­jar, cine­asta pales­tina.

Serà un clam coral que es resu­meix amb la idea que sub­ti­tula la ini­ci­a­tiva: El com­promís vigent. Una espelma de la qual neix, a parts iguals, una flama i un ocell, o un ocell que sem­bla un colom encès, a punt de pren­dre el vol, sim­bo­lit­zarà el foc que encara man­te­nen viu tots els que recla­men que es faci justícia en el cas de Sal­va­dor, les pri­me­res la Imma, la Montse, la Carme i la Merçona Puig, les seves ger­ma­nes, que pren­dran part en les jor­na­des.

En l’acte de pre­sen­tació de tot ple­gat, ahir, una gran foto dels ulls de Sal­va­dor pre­si­dia el lloc. És una mirada franca, també enigmàtica, i que es pro­jecta enda­vant com si volgués albi­rar molt lluny, uns ulls que mai hau­rien ima­gi­nat que en un futur, per par­lar de lli­ber­tat i de rei­vin­di­cació de justícia, s’escriu­ria el seu nom: Sal­va­dor Puig Antich.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.