Les dates

La novel·lista i traductora txeca Monika Zgustova (la qual, entre d’altres coses, va introduir l’autor magnífic Bohumil Hrabal al públic català) acaba de publicar un article fascinant a la revista americana Counterpunch, en què remarca la importància sinistra que els serveis secrets russos donen als aniversaris. Per exemple, la periodista Anna Politkòvskaia, molt crítica amb Putin i la seva guerra a Txetxènia, va ser assassinada (davant de la porta del seu pis moscovita) el 2006, el 7 d’octubre: el dia de l’aniversari del mateix Putin. Boris Nemtsov, un polític que havia estat l’opositor anti Putin més important, va ser assassinat el 2015, el dia 27 de febrer, el mateix dia que Stalin va fer matar la vídua de Lenin, Nadezhda Krupskaia, 76 anys abans. I el primer intent d’enverinar el dissident Aleksei Navalni va tenir lloc al 21 d’agost (del 2020): el 52è aniversari de la invasió soviètica de Txecoslovàquia i el 80è aniversari de la mort de Lev Trotski a Mèxic, a mans del català Ramon Mercader, també sota les ordres de Stalin.

No cal dir que, en general, els assassins normals i corrents (com si diguéssim) no es poden permetre el luxe de triar el dia o dies en què lleven les vides de les seves víctimes. Només els estats (i els seus dirigents) tenen prou poder i prou temps per esperar que arribi un dia significant en què poden desempallegar-se de qui sigui. En el cas de Rússia, això vol dir l’FSB i el GRU (els serveis secrets federals i militars, respectivament). Havent llegit el seu article, vaig preguntar a la Monika Zgustova si el dia que Navalni va morir tenia algun significat especial; i ella va descobrir que sí: el mateix dia, el fotògraf Dmitri Markov va morir als 41 anys; havia estat empresonat el 2021 per haver participat en una manifestació pro Navalni. Com si Navalni fos el Puig Antich rus –conegut per tothom– i Markov, el seu Heinz Ches.