Opinió

De set en set

El terme de la discòrdia

Ara que l’Ajuntament d’Altafulla vol canviar el límit del seu terme municipal i guanyar setanta hectàrees que pertanyen a Tarragona, convé fer un petit recordatori històric sobre la part del terme en discòrdia: el de Tamarit. L’antic poble de Tamarit, situat a la dreta de la desembocadura del riu Gaià, va ser un pròsper municipi independent fins a mitjans del segle XX. Però els problemes econòmics van fer-se forts i en diverses ocasions els alcaldes havien fet intents per annexionar-se a Altafulla o a Tarragona, els dos municipis veïns. L’any 1881 –segons va deixar escrit Josep Sugrañes–, l’Ajuntament de Tamarit va demanar l’annexió a Tarragona. No va prosperar la petició. Més endavant, el 1939, va tornar a demanar annexionar-se, en aquest cas a Altafulla. Tampoc no va arribar a fer-se efectiva. Sí que va prosperar la petició del 1950 d’unir-se amb Tarragona i, des de dos anys més tard, l’antic terme de Tamarit forma part de Tarragona. Una situació que ha creat anomalies, com el fet que l’estació de trens d’Altafulla es troba en terme de Tarragona. L’equip de govern altafullenc ha iniciat ara el procés per fer-se seves aquestes setanta hectàrees que antigament eren de Tamarit i que des de fa més de setanta anys són de Tarragona. L’alcalde tarragoní, el socialista Rubén Viñuales, ja ha dit que res de res. No qüestionarem la raó o no de reclamar aquestes hectàrees, però si fa tant temps que una part d’Altafulla viu en uns terrenys que considera seus sense que ho siguin, per què no llançaven la proposta fa un any, quan les alcaldies d’Altafulla i Tarragona tenien el mateix color polític?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.