Aigua i valentia

Sento el conseller Mascort dient que amb aquest govern no hi haurà interconnexió de l’Ebre amb les conques internes. El que per ell és una decisió política, al meu parer és una falta de valentia política –d’aquest govern i dels anteriors– per afrontar una qüestió que toca el cor –Lo riu és vida, deia el lema– al territori ebrenc. Una alternativa que la pressió popular va fer enterrar fa dècades perquè al PP –impulsor d’aquell PHN infecte– se li veien les males intencions: l’aigua de l’Ebre havia de servir per a l’especulació urbanística dels seus amics al Llevant pepero de l’època. Les coses han canviat; el clima, també, i un transvasament no pot formar part d’una solució estructural de res, però una interconnexió sí que seria pal·liatiu important d’una emergència.

Però, més que la falta de valentia del govern, el que és profundament decebedor és l’argument de Mascort per descartar la interconnexió. “És que ara a l’Ebre baixa aigua, però un any enrere no n’hi havia i, aleshores, de què hauria servit la interconnexió?”, s’interrogava el conseller. Doncs aquí té la resposta: hauria servit per esperar que plogués a les capçaleres de l’Ebre i els seus afluents no catalans –ha calgut un any, però ni que fossin dos– i poder aprofitar l’excedent d’aigua que des de dimecres –quan Mequinensa va començar a desembassar en previsió de l’aigua que venia de Saragossa– se n’ha anat a mar. A Tortosa han baixat 1.000 m cúbics per segon. Si se’n pogués derivar la meitat –i amb el cabal restant, al Delta farien festa–, els 102 hm cúbics que ara hi ha als embassaments de les conques internes es doblarien en tan sols dos dies i mig. No soc estúpid: construir una estació de captació i bombeig d’aquestes proporcions s’escapa de tota lògica, però això no impedeix que, si la infraestructura existeix i se’n fa un ús honest i transparent, té utilitat pública, no només per al consum de boca o l’agricultura. No vull ni pensar d’on sortirà l’aigua per apagar incendis al nord del país si els pantans de les conques internes s’acaben buidant. Un ús honest i transparent, sí, perquè també entenc tots els recels ancestrals dels ebrencs, que mai no han deixat de percebre que són la Catalunya ignorada... excepte quan l’aigua i els correbous apareixen en l’escenari. Això també s’ha de revertir.