Sotracs al sector del vi

Una part de la junta de la marca col·lectiva d’escumosos Corpinnat va presentar dilluns els resultats econòmics del 2023. Diuen que els preocupa la sequera, i és veritat. Fa uns dies van fer un manifest i plantegen a l’administració la necessitat d’actuar amb rapidesa per donar resposta a un problema que no serà puntual i que posa en escac i mat l’economia lligada al sector primari. La crisi climàtica els ha posat contra les cordes perquè posa contra les cordes un sector que ha estat fonamental per a l’economia del Penedès al llarg dels últims 150 anys (si parlem de vins escumosos, però que va més enllà si parlem de vi en global).

Els Corpinnats (Corpis, com diuen els més joves) confirmen una tendència que alegra els elaboradors i preocupa la butxaca del consumidor local. El preu mitjà de l’ampolla de Corpinnat no para de créixer. No ha parat des de la fundació de la marca el 2018. L’any passat va incrementar-se un 9% respecte al preu del 2022. Malgrat que els elaboradors de Corpinnat han optat per reservar estocs davant la crisi provocada per la sequera, la facturació global ha crescut de forma minsa (un 1,6%) respecte a l’any passat. Mantenir la facturació posant menys ampolles al mercat és el somni de tots els elaboradors que jo conec. Però és cert que, en aquests anys, els integrants de Corpinnat han estat molt observats per la seva competència. Els veuen com els pijos del sector. I és cert que són cellers amb prestigi, però són cellers que s’han guanyat el nom amb molt d’esforç. Tots els integrants de Corpinnat han hagut de fer renúncies per poder posar la marca a les seves ampolles i han optat per un model que els exigeix ser coherents i transparents en benefici del territori. I, ara, comencen a recollir els fruits.

I, justament, enmig d’aquest procés, els ha enganxat una crisi climàtica que a qui més mal fa és a aquells que treballen de forma transparent i honesta a favor del territori: aquells que no tindran raïm per collir aquest estiu perquè els ceps estan exhausts. O, potser hauria de dir, aquells que no tindran vi per posar a les ampolles, perquè de raïm, al Penedès, tots tindran el mateix, que és ben poc. Però hi haurà elaboradors que, al setembre o l’octubre, tindran les tines plenes al celler per poder elaborar. I això és així perquè el sistema de control de l’origen del raïm que hem creat és pervers i mira cap a una altra banda per no generar una crisi global al sector del vi.

El vi necessita gent valenta i honesta que estigui disposada a posar totes les cartes sobre la taula a canvi de prestigi i qualitat. En els pròxims anys s’arrancaran moltes vinyes al Penedès. El clima obligarà a fer una revisió de les plantacions, varietats i oportunitats de negoci.

Al llarg de la història hem vist altres embats al sector del vi. Qui suporta aquests cops? Només aquells que tenen bases sòlides per resistir. Sembla que venen sotracs.