Sant Tomàs d’Aquino i Metastasio

El 7 de març, aniversari de la mort de Sant Tomàs d’Aquino, era la festa dels estudiants. Dia lliure per als que feien batxillerat elemental, superior o Preu, que després va ser COU. Un dia festiu en tots els sentits en el qual nois i noies sortien al carrer. Crec que tot plegat es va perdre en la dècada dels setanta, i tampoc tinc consciència de quan va començar, no la festa sinó el que comportava per als carrers de Girona. Tomàs d’Aquino, frare, teòleg, filòsof i jurista, va marcar doctrina en l’Església catòlica tot i que va haver de patir abans de ser considerat un doctor de l’Església. Fins i tot es va especular que havia estat enverinat. La seva influència va ser notable perquè va incorporar idees aristotèliques i de Plató que van influir durant segles místics com ara Joan de la Creu.

A Girona era festiu. En funció de l’edat i les possibilitats econòmiques, aquell dia s’esmorzava en grup. Recordo com els Maristes anàvem a la granja Mora, però és evident que cadascú tenia els seus llocs. I després de l’esmorzar al carrer, a passejar pels carrers de la ciutat. Era també, i en desconec el motiu, un dia en què es tiraven petards. Aquells petards verds emprenyadors sonaven durant tot el dia mentre mainada i joventut ocupaven els carrers. També era el dia de les bombes fètides, pudents, que es tiraven al carrer i també a les sales de cinema, que tal dia com avui s’omplien a la tarda. Molt anteriorment a la meva època hi havia també partits de futbol molt disputats, a Vista Alegre fins i tot i pel Facebook es recorden enfrontaments intensos entre l’Institut i els Maristes. A la tarda, de nou, ocupació dels carrers, i alguns acabaven al Teatre Municipal a veure l’obra que anava càrrec dels alumnes de l’institut vell; és a dir, abans de la inauguració del Vicens Vives.

Una de les coses més sorprenents era la passejada que els alumnes de l’institut vell feien d’una escultura de Metastasio. Josep Jover diu que estava situada a la classe de nois de quart. Imagino que era un bust del poeta i escriptor italià. El passejaven per la ciutat, com es pot veure a la foto, al crit de “Viva Metastasio, oeh, oeh, oeh”. Per les fotos veig el bust, però anys després es passejava un altre artefacte damunt d’un petit carro, amb banyes i bigotis. Tant era. Del fons Serrano-Vilamitjana recupero una foto on es veu Jaime Serrano de Quintana, amb un casquet o una perruca, encapçalant un grups d’estudiants que passejaven el Metastasio. Era l’any 1965, quan en Jaime feia Preu. Fins i tot corre la brama que alguna vegada la policia els havia volgut aturar per la Gran Via, però no va poder. I que un cop van arribar a pujar al balcó de l’ajuntament. La gràcia és que Radio España Independiente, la Pirenaica, ho va donar com a notícia però dient que els crits no eren de “Viva Metastasio”, sinó “Viva Fidel Castro”. Pobre Jaime, ell promovent comunistes! Ara ni es fa festa, ni hi ha petards ni bombes fètides. Aquells van ser anys de joventut, de quan l’institut feia per Fires el bar a la Devesa anomenat La Casa de la Troya, en homenatge a una oblidada novel·la i pel·lícula estudiantil i els altres col·legis es trobaven al teatre de La Salle per fer una festa anomenada Xamfaina que alguna vegada va acabar amb detencions perquè s’hi va cantar La gallineta.