Articles
Més que marcar l'agenda, ETA ho marca tot
L’expressió ha fet fortuna en boca dels polítics madrilenys. Ja és ben simptomàtic que sigui precisament a Madrid on es creïn i es recreïn les noves expressions polítiques. A Catalunya l’argot de la delinqüència i el de la joventut es fan en castellà; el de la política, directament i sense intermediaris, es fa a Madrid. Molt bé.
Marcar l’agenda, en diuen, i es refereixen a aquelles coses que poden determinar decisions de gent important. Per això ara Rodríguez Zapatero ha proclamat que ETA no l’hi marcarà. Hauria d’explicar, el president espanyol, si no l’hi marca ETA, què o qui l’hi ha de marcar. Ben marcada que ha quedat.
Però el problema més amarg no és que ETA faci de marcadora d’agendes presidencials. El problema de debò és que ETA pot marcar i determinar més coses. Per exemple, que les eleccions es facin al maig o que s’avancin. Depèn de quan i com perpetri el pròxim atemptat, l’actual president es veurà obligat a cridar a urnes els soferts electors per ratificar la seva política o obrir pas a la que previsiblement arribarà. I això vol dir que ETA pot decidir qui guanya o qui perd les pròximes eleccions. Encara ressonen les queixes de José María Aznar, quan proclamava que els atemptats de l’11-M havien desvirtuat la voluntat popular. Enhorabona, expresident.
En aquell moment, més que l’atac, van dirigir el vot la ineficàcia, la mentida, la inseguretat i la inestabilitat que el seu equip –tot en actiu, per cert– va ser capaç d’escampar. Però ara, no. Ara, com a conseqüència d’una política governamental d’una eficàcia commovedora i d’una oposició més ultramuntana que Cabrera, és ETA qui pot decidir majories i legislatures. Els senyors de les pistoles no marquen agendes, poden marcar, segons com, urnes.
Marcar l’agenda, en diuen, i es refereixen a aquelles coses que poden determinar decisions de gent important. Per això ara Rodríguez Zapatero ha proclamat que ETA no l’hi marcarà. Hauria d’explicar, el president espanyol, si no l’hi marca ETA, què o qui l’hi ha de marcar. Ben marcada que ha quedat.
Però el problema més amarg no és que ETA faci de marcadora d’agendes presidencials. El problema de debò és que ETA pot marcar i determinar més coses. Per exemple, que les eleccions es facin al maig o que s’avancin. Depèn de quan i com perpetri el pròxim atemptat, l’actual president es veurà obligat a cridar a urnes els soferts electors per ratificar la seva política o obrir pas a la que previsiblement arribarà. I això vol dir que ETA pot decidir qui guanya o qui perd les pròximes eleccions. Encara ressonen les queixes de José María Aznar, quan proclamava que els atemptats de l’11-M havien desvirtuat la voluntat popular. Enhorabona, expresident.
En aquell moment, més que l’atac, van dirigir el vot la ineficàcia, la mentida, la inseguretat i la inestabilitat que el seu equip –tot en actiu, per cert– va ser capaç d’escampar. Però ara, no. Ara, com a conseqüència d’una política governamental d’una eficàcia commovedora i d’una oposició més ultramuntana que Cabrera, és ETA qui pot decidir majories i legislatures. Els senyors de les pistoles no marquen agendes, poden marcar, segons com, urnes.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.