L’hemeroteca de l’11-M

Es com­plei­xen, avui, 20 anys de l’11-M, els atemp­tats d’Al-Qaida que van pro­vo­car 192 morts i milers de ferits a Madrid. Aquest diari titu­lava dimarts La gran men­tida per par­lar de l’atac ter­ro­rista més greu fins ales­ho­res a l’Europa occi­den­tal, com des­cri­via el peri­o­dista Xavier Rius, que també va repre­sen­tar un punt d’inflexió i un exem­ple de la pit­jor praxi política i periodística a l’Estat. La història és cone­guda: tres dies després hi havia elec­ci­ons al Congrés i des de l’exe­cu­tiu esta­tal es va voler esti­rar l’engany de l’auto­ria d’ETA per inten­tar arri­bar a la con­vo­catòria. Una tàctica per­versa que es va encar­re­gar de dur a terme l’ales­ho­res pre­si­dent de l’exe­cu­tiu esta­tal, José María Aznar, tru­cant als direc­tors dels mit­jans, però també els ales­ho­res por­ta­veu i el minis­tre de l’Inte­rior, Edu­ardo Zaplana i Ángel Ace­bes, en el ter­reny públic. Molts, per no dir la gran majo­ria, hi van caure en el pri­mer moment. Només cal repas­sar les por­ta­des. La pressió d’Aznar va fun­ci­o­nar tret de comp­ta­des excep­ci­ons que inclo­uen Vilaweb, Ber­ria o El Punt, que ja el dia 12 titu­lava Al-Qaida ho rei­vin­dica. Dues dècades després, alguns recor­ren al fil­tre del temps per mini­mit­zar, rees­criure o gene­ra­lit­zar els pro­pis errors en la gestió de l’11-M. L’heme­ro­teca, memòria tos­suda, els des­men­teix.