Aparquem

Cada vegada és més difícil aparcar a Girona. Zones blaves, verdes, aparcaments subterranis plens i cars. Hores punta cada vegada més hores i més punta. Més cotxes. Els que tenim la sort de viure a quinze minuts a peu “del centre o de tot arreu” som afortunats, sempre que la nostra mobilitat sigui bona, perquè a Girona, si ets una persona amb mobilitat reduïda, no ho tens gens fàcil per poder arribar i estacionar on sigui necessari. Des del 29 de febrer s’aplica el decret 209/2023, pel qual s’aprova el codi d’accessibilitat de Catalunya. Aquest codi, aprovat per la Generalitat al mes de novembre, estableix diferents articles que atorguen a cada ajuntament la possibilitat de limitar el temps màxim que el vehicle que transporti una persona titular de la targeta d’estacionament per a persones amb discapacitat (jo prefereixo dir “mobilitat reduïda”) pot estacionar en les zones de càrrega i descàrrega. A Girona s’aprova “el temps imprescindible”. Tot seguit s’especifica “fins a un màxim d’una hora dins de l’horari limitat en aquestes zones, amb indicació de l’hora d’arribada mitjançant disc horari o indicació escrita de l’hora d’arribada.” Aquí hi ha més d’un problema. El primer és decidir si l’aplicació (absolutament legal) d’aquest decret posa la ironia per davant del sentit comú. Vull pensar que si l’Ajuntament de Girona restringeix a una hora aquest temps d’estacionament a les zones de càrrega i descàrrega per a persones amb mobilitat reduïda és perquè ha realitzat un estudi exhaustiu sobre el nombre de persones que disposen de la targeta de mobilitat reduïda i les places d’aparcament especificades per aquest ús, i resulta que en sobren! Vull pensar que qui hi vota a favor té clar que “temps necessari” i “una hora” no solen anar lligats de la mà perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin estacionar el seu vehicle, emprendre camí, fer gestions, visites mèdiques, etc., tornar al seu vehicle, pujar-hi (fet que, igual que baixar-ne, pot anar acompanyat d’una maniobra física que inclou una cadira de rodes). Vull pensar que es té en compte l’envelliment de la població, l’increment de persones amb problemes crònics de salut. Encara sort que amb només un tràmit en línia es pugui demanar el rellotge per justificar l’hora d’estacionament, oi? Seguim avançant, però cap on?