Amb un ronyó de porc

Si tot va bé avui dona­ran l’alta al ciu­tadà dels Estats Units, un senyor de sei­xanta-dos anys, que s’ha con­ver­tit en el pri­mer humà a rebre de manera satis­factòria el tras­plan­ta­ment d’un ronyó de porc modi­fi­cat genètica­ment. És impor­tant que la ciència avanci per allar­gar la nos­tra espe­rança de vida, com aquesta ope­ració que podríem emmar­car, no en la Intel·ligència Arti­fi­cial, sinó direc­ta­ment en la Intel·ligència Ani­mal. No en va la sang del porc és la més sem­blant a la humana i són, com nosal­tres, omnívors. Del porc, se n’apro­fita tot, pro­clama la dita, també hi podrem afe­gir que la part més pre­uada ja no serà el per­nil, sinó el ronyó. El cirurgià autor del mira­cle fet al Mas­sac­hu­setts Gene­ral Hos­pi­tal de Bos­ton ha afir­mat, satis­fet: “Quan vam tor­nar a acti­var el reg san­guini i el ronyó tras­plan­tat va començar a gene­rar orina vaig pen­sar que era el ronyó més maco que havia vist mai.” Mal­grat l’èxit indis­cu­ti­ble de la ciència mèdica que això repre­senta, segu­ra­ment no tar­da­rem a sen­tir veus ani­ma­lis­tes contràries a aques­tes pràcti­ques, perquè és evi­dent que el paci­ent té pos­si­bi­li­tats de sobre­viure al tras­plan­ta­ment porcí, però el donant, no. Però a mi em sem­bla que no vindrà pas d’aquest ani­mal que ara ser­veix per dre­nar el cos de l’afor­tu­nat coni­llet d’índies: cada any a l’Estat espa­nyol se sacri­fi­quen cin­quanta mili­ons de porcs, vint-i-tres dels quals es maten a Cata­lu­nya. A més, si la cosa no s’esguerra, aquest cas pio­ner obre la porta a nodrir la ingent demanda de ronyons humans, no sem­pre dis­po­ni­bles. És clar que els nous horit­zons que s’albi­ren plan­te­ja­ran també dub­tes pro­blemàtics entre els can­di­dats a rebre un ronyó porcí, entre els vege­ta­ri­ans, pot­ser, o pel que fa a les limi­ta­ci­ons reli­gi­o­ses. Però que la interacció entre espècies del nos­tre pla­neta trans­cen­deixi la pura funció ali­mentària i s’endinsi en el ter­reny de la salut ens fa inau­gu­rar una nova dimensió, d’alguna manera més humana, perquè ja no mira­rem els porcs exclu­si­va­ment com una font de boti­far­res.