Exili

Exili. “Pena que con­sis­teix a fer sor­tir algú de la seva pàtria amb pro­hi­bició d’entrar-hi. Obli­gació de viure fora d’un lloc, lluny d’una per­sona, que hom enyora. Sojorn obli­gat fora de la pàtria.” Aquesta defi­nició pre­si­deix l’entrada al Mume, el Museu Memo­rial de l’Exili. Ubi­cat a la Jon­quera, és el pri­mer equi­pa­ment museístic dedi­cat a pre­ser­var la memòria i el lle­gat de l’exili repu­blicà pro­vo­cat per la Guerra Civil Espa­nyola. Refle­xi­ono sobre la paraula exili després de poder par­ti­ci­par en una visita guiada amb com­panys dis­sabte pas­sat pel Mume. Exili és l’allu­nya­ment, forçós, del ter­ri­tori d’un estat, espe­ci­al­ment per motius polítics. Exili és sole­dat. Exili és enyo­rança i pena. Exili és Marta Rovira i és Car­les Puig­de­mont. Exili són els ver­sos de Pere Quart escrits des de Xile: “Abans de pas­sar la rat­lla, / m’ajec i beso la terra / i l’aca­rono amb l’espat­lla.” I els de Cle­men­tina Arde­riu, “Bar­ce­lo­nina / soc més que mai”, i els ver­sos de tants altres. També dels que no van poder dei­xar cap tes­ti­moni perquè no en sabien o no podien. L’any 2017 la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya va ins­ti­tuir el 5 de febrer com el Dia Naci­o­nal de l’Exili i la Depor­tació, data en què es com­me­mora que els màxims repre­sen­tants de les ins­ti­tu­ci­ons repu­bli­ca­nes, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, Lluís Com­panys; el pre­si­dent del govern basc, José Anto­nio de Aguirre; el pre­si­dent de la República espa­nyola, Manuel Azaña, i el pre­si­dent de les Corts espa­nyo­les, Diego Martínez Bar­rio, van fugir de l’ofen­siva fran­quista pel coll de Lli (la Vajol), jun­ta­ment amb cen­te­nars de civils. El govern de la Gene­ra­li­tat ha fet una aposta clara en els dar­rers anys per rei­vin­di­car aquesta memòria democràtica que s’exposa al Mume. També és una aposta clara del govern que el Depar­ta­ment de Justícia s’ano­meni “de Justícia, Drets i Memòria”. Perquè repa­rar la memòria democràtica és de justícia. Per tant, el dia 12 de maig també va d’això, d’exili i repa­ració democràtica. De con­ti­nuar recu­pe­rant la memòria democràtica i el patri­moni memo­rial, de con­ti­nuar apos­tant per la recerca científica i la difusió en l’àmbit de la memòria, de con­ti­nuar impul­sant la loca­lit­zació de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des durant la Guerra Civil i el fran­quisme, de con­tri­buir a loca­lit­zar les fos­ses comu­nes exis­tents a Cata­lu­nya. El 12 de maig con­ti­nua anant de lli­ber­tat.