Temps de Pasqua

És temps de Pasqua, una de les celebracions més importants de la religió cristiana, àmpliament estesa, que adopta diferents formes i que aquest any, curiosament, coincideix amb la finalització del ramadà musulmà.

Però, quin significat té la Pasqua? La paraula Pasqua prové del terme hebreu pésaj i significa ‘passar’, o ‘fer un salt’. Per als jueus la Pasqua representa l’alliberament del poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis, el pas a través de les aigües del mar Roig guiats per Moisès. La Pasqua cristiana i jueva coincideixen perquè la mort de Jesús es va produir el primer dia de la festa jueva.

Per als cristians significa el ‘pas’ de la mort de Crist a la resurrecció. Podríem dir un temps de vida nova, de transformació, de conversió. El pas de la desconfiança a la confiança, de l’opressió a l’alliberament, de la injustícia a la justícia, de la mort a la vida nova. Però molts tenim la sensació que vivim en un context de desolació en què la vida es fa difícil d’albirar.

Milions i milions de persones moren cada any per la fam, els conflictes bèl·lics, la violència, la pobresa, els accidents, els desastres ecològics, i tantes altres catàstrofes. Augmenta l’amenaça de la guerra, de les desigualtats socials, de les malalties mentals i altres patologies, etc. El desconcert, la desesperança i la fugida poden imposar-se com a resposta, tal volta com va passar als deixebles de Jesús davant la seva execució. Però, traspassats els primers moments de desolació, no va ser pas aquesta la seva reacció. Es van arremangar i van ser capaços de suportar tota mena de martiris, persecucions i morts, per fer el mateix que va fer Jesús: guarir la gent, defensar la dignitat de tota persona, construir un món de més justícia i tendresa. Tan sols quan som capaços d’abraçar i acollir l’arbitrarietat del mal i les dificultats de tota mena, sense defugir-les, podem començar a transformar-les. Com deia el poeta i escriptor Joan Margarit, mort recentment: “Sense dolor però sense res més, potser tampoc valia la pena que nasquessis. Potser eludeixes el dolor, però vas a parar a un dolor molt més bèstia. Empastifes de no-res aquest trosset de vida que tenim entre dos no-res infinits. Un infinit abans i un infinit després. La vida és un emparedat de llum entremig de dues incògnites eternes.”

Se’ns ha posat a les nostres mans aquesta vida i se’ns convida a dotar-la d’un sentit. I dotant-la de sentit ens anem fent cada cop més humans, fent emergir la llum entre els dos infinits eterns. I una forma de posar-hi sentit és, justament, vivint i essent Pasqua. És a dir, transformant-nos i transformant el món en un lloc més habitable i més humà.

Per als cristians viure la Pasqua és creure que la vida i l’amor poden transcendir la realitat. És creure en l’esperança, és afirmar que la realitat que vivim no és la definitiva, que la mort no té la darrera paraula, que el dolor, el patiment, les dificultats, les contrarietats.... no tenen la darrera paraula. Que el món pot ser millor del que és. No és cap ingenuïtat, és la tasca constant i tenaç de construir un món diferent. D’anar deixant morir tots els nostres egoismes i lligams amb la confiança que podem esdevenir éssers nous, més oberts als altres, més disposats a ser font de vida per als altres. Que estem aquí per mantenir el caos i la barbàrie a ratlla. I ja no s’hi val mirar a una altra banda. No s’hi val dir “això no fa amb mi”. No s’hi val lamentar-se dient “jo no puc fer res”. No s’hi val mentre hi hagi un tu concret al teu costat que reclami la teva atenció, que reclami la teva cura. Perquè en qualsevol moment aquest altre pots ser tu mateix. No s’hi val perquè el món tan sols canviarà si canviem cadascun de nosaltres primer per dins.

És temps de Pasqua. Temps per fer de la teva vida i la dels altres un pas més cap a la plena autonomia i llibertat, allò que veritablement constitueix la nostra humanitat en condicions de plena igualtat. Tant de bo l’ou de Pasqua sigui quelcom més que un ou de xocolata efímer per delectar-nos el paladar, i esdevingui símbol de la vida i el món nou que tots estem cridats a construir.