Guerra

Els humans, a diferència de molts altres tipus d’animals, sempre hem fet la guerra. Segons el Gènesi, el tercer humà, Caín, va matar el quart, el seu germà, Abel. Des de les primeres històries de la humanitat, es parla de batalles i guerres, d’imperis creats i destrossats. Durant mil·lennis, si arribaves a ser adult, una de les possibilitats vitals era que mataves i/o mories batallant. Com més avancem, més capaços som d’augmentar les destrosses i les matances. A la Primera Guerra Mundial hi va haver trenta-dos països bel·ligerants, i hi van morir uns nou milions de soldats. La Segona Guerra va implicar uns cent milions de militars, de la majoria dels països del món, i causà la mort de més de cinquanta milions de persones. Els poders mundials, i els seus aliats, no paren de fer o d’amenaçar amb la guerra. La Geneva Academy monitora avui més de cent conflictes armats arreu del planeta, si bé, en general, només som conscients dels d’Ucraïna i de Gaza. I les guerres, a part dels seus efectes directes en quantitats de morts i de ferits, contribueixen poderosament a la devastació del planeta, al malbaratament d’infraestructures i de riquesa natural, i a l’escalfament global. Les dictadures més rellevants, i no tan sols les dictadures, no paren d’amenaçar els seus reals, inventats o imaginaris contrincants amb la guerra, i de produir més armament, cada vegada més mortífer: posem per cas Corea del Nord, Rússia, la Xina o els Estats Units. El pitjor de tot, sens dubte, són les amenaces repetides, sobretot per Putin, de fer servir armes nuclears. Fa 79 anys, a la fi de la Segona Guerra Mundial, ja es va veure l’immens desastre que podien produir dues bombes atòmiques. Llavors només hi havia un poder nuclear: ara n’hi ha, com a mínim, nou. Una tercera guerra mundial significaria molt possiblement la fi de les guerres i del planeta.