Catalunya, capdavantera en internacionalització

Com que en els darrers anys no hem anat sobrats de bones notícies, és oportú parlar d’internacionalització. L’obertura d’un país amb l’exterior té molts avantatges, ja que és un gran impuls per al seu desenvolupament econòmic, social i cultural. Afavoreix l’accés a nous mercats potenciant així el creixement empresarial i la innovació. També atrau inversió estrangera, la qual pot generar llocs de treball i millorar la competitivitat. A més, facilita l’intercanvi cultural i el coneixement, enriquint la societat amb noves idees i perspectives. I un tema no menor, pot millorar la posició geopolítica del país, augmentant la seva influència i capacitat de negociació en el context internacional.

Per a mesurar el nivell d’internacionalització podem analitzar diversos indicadors clau. Les dades de comerç ofereixen una visió de la participació en els intercanvis internacionals, mentre que la inversió estrangera directa reflecteix la capacitat per atraure capital forà. La presència de multinacionals també és un indicador rellevant. A més, es pot considerar el nombre de turistes internacionals com a mesura de l’obertura i atractiu global. En molts d’aquests paràmetres, Catalunya té xifres de rècord.

Iniciant el recorregut amb les exportacions, segons ACCIÓ, el 2023 hi va haver un impuls significatiu en aquest àmbit fins a assolir els 100.683 milions d’euros, un creixement del 6,1% respecte a l’any precedent. Aquesta expansió contrasta de manera notable amb la reculada observada tant a l’Estat espanyol, on es va registrar un descens del 1,4%, com en el marc de la zona euro, amb una caiguda del 3,4%. Aquest fet subratlla el paper preponderant de Catalunya dins l’Estat espanyol, ocupant un 26,2% del volum total, molt per sobre del que li correspondria pel seu pes demogràfic, fixat en un 16%.

Passant a la inversió internacional a Catalunya durant el mateix any, es va assolir una xifra rècord de 880 milions d’euros, superant en un 42% la inversió de l’any 2022 i marcant el màxim des de l’inici dels registres l’any 1985. Aquesta inversió va estar predominantment enfocada en sectors d’alt valor afegit com la tecnologia, ciències de la vida, l’automoció i el sector alimentari. Els Estats Units, França i el Regne Unit van encapçalar la llista de països inversors, evidenciant la capacitat d’atracció de Catalunya gràcies a factors com la seva posició estratègica, el talent disponible, les institucions acadèmiques i de recerca, un entorn empresarial favorable, així com una qualitat de vida envejable. Aquesta conjunció d’avantatges ha fet de Catalunya una de les destinacions europees més seductores per a inversors estrangers, posició reconeguda pel FDI del Financial Times, que la situa entre les regions amb millor estratègia d’atracció d’inversió internacional, superada només per París, West Midlands a la Gran Bretanya i el Rin del Nord-Westfàlia a Alemanya. L’impacte d’aquesta inversió es reflecteix amb 9.255 filials de multinacionals que representen el 31,5% del volum de negoci, el 19,5% de l’ocupació i el 52,7% de les exportacions a Catalunya.

El turisme és un pilar fonamental de l’economia catalana, contribuint amb el 12% al PIB i a l’ocupació. Segons dades de l’INE del 2023, Catalunya es posiciona com la destinació predilecta dins d’Espanya per als visitants internacionals, atraient el 21,1% del total. L’any passat va acollir 18 milions de turistes internacionals, els quals van desemborsar un total de 20.878 milions d’euros, reafirmant la seva importància com a motor econòmic. En resum, les dades d’exportació, inversió estrangera i turisme posicionen Catalunya com una de les regions més internacionalitzades d’Europa. Com ha anat succeint en els darrers anys, el dinamisme internacional és una de les grans fortaleses de l’economia catalana.

Sens dubte, la internacionalització enriqueix Catalunya econòmicament i culturalment, però també planteja desafiaments com l’augment de la demanda de serveis d’estat del benestar (salut, educació, habitatge...) davant el creixement de la població estrangera, que ja supera el 17% de la població total. Això requereix una gestió eficaç per mantenir la qualitat dels serveis. Un altre repte és la integració, que fa necessàries polítiques actives que promoguin tant el coneixement de la llengua com la inclusió social.