Les institucions i el català

Ja fa temps que ens arriben males notícies per a la llengua des de diversos indrets dels territoris de parla catalana. Llegim, per exemple, que el PP i Vox han decidit que es podrà accedir a treballar a l’Ajuntament de Palma sense cap coneixement de la llengua autòctona. Una aberració. Els mateixos actors estan intentant desmantellar la llei de plurilingüisme valenciana –impulsada pel govern anterior– que estableix que s’ha de cursar un mínim d’un 25% de les assignatures en valencià. Com si la quota establerta ja fos d’una gran magnitud.

Amb aquestes accions, l’extrema dreta demostra que el seu discurs de defensa de la tradició i de la identitat no és res més que una farsa. En aquest cas fan tot el contrari: es dediquen a intentar anorrear-les. El que en realitat fa l’extrema dreta és una apologia de l’abús de poder contra els més febles. Aquí es tracta d’utilitzar els aparells de l’Estat i la resta d’institucions per imposar el castellà, un idioma que en el nostre context no necessita cap mena de foment ni protecció, ans al contrari. No tot són males noves: a Catalunya el flamant canal de televisió SX3 està batent rècords d’audiència entre el públic infantil. Concretament, la nova emissora en català té una quota de pantalla del 43,4% entre els espectadors de 4 a 12 anys. Les xifres es veuen incrementades mes rere mes.

També s’ha sabut que la nova plataforma que aplega els mitjans públics catalans, 3Cat, té una quota de mercat del 6,3% estatal, i que obté progressivament millors dades. Així, doncs, de la mateixa manera que les institucions es poden utilitzar amb finalitats nocives i pernicioses, també poden servir per a tot el contrari. Que el govern català hagi decidit fer una aposta ferma i decidida pel foment de la llengua després d’un període de negligència, especialment entre les franges d’edat més joves, ha de ser motiu de satisfacció.