Per amor a l’art

Catalunya sempre s’ha vantat de ser un país capdavanter en fotografia. La nòmina d’autors de tots els temps així ho acredita. El mapa de centres, públics i privats, que en fan difusió és potent (i això no treu que ens continua fent falta el llargament reivindicat museu de la fotografia de Catalunya). També hi ha bons teòrics i investigadors. El públic que segueix les exposicions té una fidelitat que ja voldrien altres activitats creatives. I de festivals, se n’organitzen un munt: 35! Sobre aquests esdeveniments ha posat la lupa la fotògrafa i periodista Wayra Ficapal per elaborar un informe encarregat per la Fundació Photographic Social Vision. És una excel·lent radiografia que fa evident, una vegada més, la fragilitat del nostre món cultural. S’aguanta per un fil. L’estudi ens informa de gestors de festivals que s’han d’endeutar mentre no s’activa la maquinària burocràtica de les subvencions de les administracions, i de fotògrafs participants que no veuen ni un euro en honoraris i fins i tot han d’assumir les despeses de transport i d’allotjament. I així és com hem normalitzat la precarietat dels sectors artístics, amb la cantarella que per amor a l’art tot va endavant (perquè, és clar, com tothom sap, els treballadors de la cultura viuen de l’aire). A l’informe s’apunten propostes per millorar la situació. Existeixen.