Aragonès, al mig

No és casualitat que Pere Aragonès proposi un debat a tres amb Carles Puigdemont i Salvador Illa. Ni tampoc que, quan el candidat dels socialistes diu que no debatrà fora de Catalunya, el d’ERC s’obri a fer debats cara a cara. El president de la Generalitat, malgrat ser qui avança les eleccions quan fracassa el pressupost, intenta dibuixar ara un tauler de joc a tres bandes per no quedar difuminat en una partida que s’acabi disputant entre els caps de llista de Junts + Puigdemont per Catalunya i del PSC. Aragonès corre el risc de quedar atrapat entre Illa i Puigdemont. Un Puigdemont que, malgrat les promeses passades, apel·la a l’emocionalitat i s’abona a l’èpica per erigir-se en el candidat al 12-M netament independentista que, si torna com a presidenciable, plantarà cara a l’Estat. En contrast, Illa fuig de la lírica i del procés, aposta pel pragmatisme i es compromet amb el futur bon govern amb propostes com ara el reforçament del pes de la indústria en l’economia catalana. El candidat d’ERC, al mig. Els tres darrers anys al capdavant de l’executiu són una motxilla que pesa, tant a l’hora d’enarborar la bandera de l’estat propi com a l’hora de fer noves propostes. La pregunta “I això per què no ho han impulsat des del govern?” només la hi poden fer a ell.