Que debatin!

Malauradament, cada cop més ens empenyen a prendre decisions importantíssimes de manera impulsiva, generant estats d’ànim o sensacions, més que no pas amb raonaments i informació precisa. En aquest context, els debats electorals, que són una peça fonamental de qualsevol sistema democràtic, esdevenen una nosa per alguns dels candidats. En el debat cal enraonar i els ostentosos eslògans poden ser posats en dubte pels contrincants. Cal aportar dades verídiques perquè, en cas de no ser-ho, poden ser contrastades i refutades i hi ha el perill de fer el ridícul. El ciutadà, amb tot això, es pot formar una idea de la solidesa dels presidenciables i dels programes i actuar en conseqüència davant de l’urna. A Espanya ja hi ha hagut precedents de males pràctiques en aquesta matèria: Mariano Rajoy es negava a participar dels debats electorals, una manera d’escapar-se de l’escrutini de la ciutadania, tal com en el seu dia es va ocultar de la premsa rere una pantalla de plasma per no rebre preguntes sobre la corrupció en el seu partit. Una forma de degradar i empobrir la democràcia. Ara que s’acosten eleccions catalanes, el president Aragonès ha plantejat un debat a tres amb Salvador Illa i Carles Puigdemont. Previsiblement, aquesta tríada de candidatures serà la que es disputarà la presidència de la Generalitat, tal com va passar el febrer del 2021. El cap de llista del PSC ha dit obertament i directa que no pensa participar en aquest debat, mentre que el de Junts ha fugit d’estudi contestant que ell vol debatre contra Sánchez i Feijóo, la qual cosa és una altra via per dir que no vol debatre amb ningú, perquè sap que això no passarà. Com a ciutadans ens mereixem ser tinguts en compte per aquells que aspiren a governar-nos: que ens donin explicacions, que exposin el seu programa i que s’atreveixin a confrontar-lo amb el dels altres. Amagar-se és una falta de respecte.