Lletania pels trens (II)

Com que vam arribar tres quarts d’hora tard allà on anàvem, i això que hi anàvem amb un dels combois que en diuen d’alta velocitat; que hi anàvem amb una de les poques combinacions possibles per anar de Tarragona a Girona (amb un enllaç pel mig); i això, també, que feia un munt de dies que dia sí, dia també, havíem hagut d’entrar al web de Renfe de manera compulsiva per veure si teníem sort i algú havia anul·lat el bitllet i així poder disposar d’una plaça, doncs avui tornarem a dedicar aquesta columna a parlar de trens, com ja ho vam fer fa una setmana, amb la Lletania pels trens . El diputat de Junts al Congrés Isidre Gavín ha denunciat aquesta mateixa setmana la manca d’inversió i la deficiència dels serveis de mitjana distància, i ha demanat el traspàs formal de l’Avant a la Generalitat, donat que aquest servei públic transcorre íntegrament per Catalunya “i és traspassable”. Les comparacions són odioses, diu la dita popular, però és inevitable caure-hi, i Gavín aporta algunes dades que ens aboquen a la temptació de fer-les: Conca (53.000 habitants) i Segòvia (51.000) estan connectades per 18 trens al dia mentre que Lleida (150.000) i Tarragona (140.000) només disposen de 8 i 7 trens per connectar-se amb Barcelona. Calen més places d’Avant a l’eix Lleida-Tarragona-Barcelona, cal un servei millor i també cal revisar les tarifes: com pot valer més anar de Tarragona a Girona que de Tarragona o Barcelona a Madrid? Ja ho apunta Gavín: “La manca de places no és per la manca de trens; els trens hi són, però són a Madrid, com els nostres quartos.”