Els acords de l’endemà

Salvador Illa demana que no es parli de pactes fins passat el 12-M. El prec cau en sac foradat: les aliances centren bona part dels discursos d’una llarga campanya que aixeca el teló el mateix dia en què Pere Aragonès avança els comicis. A un mes per a la convocatòria, per a desgrat del candidat socialistes, les possibles enteses segueixen i seguiran sent un dels grans arguments en el camí cap a les urnes. No és perquè sí. Més important que qui guanyarà els comicis és qui podrà governar. Ho sap perfectament Illa, vencedor de les passades catalanes, amb incapacitat de sargir una majoria que el propulsés al govern. L’escenari amenaça de repetir-se. Les enquestes coincideixen en una victòria del PSC, però dibuixen un panorama endimoniat en què l’independentisme podria perdre la majoria absoluta i la possibilitat de bloqueig emergeix com una opció real. Per això la pregunta és: amb qui s’acordarà el 13-M? La resposta en campanya és la políticament correcta, la delimitada pel relat públic dels partits. Perquè, en realitat, el PSC ha pactat amb tothom, igual que ERC i Junts s’han entès amb els socialistes i també igual que els comuns han anat de bracet amb Manuel Valls, primer, i el PP, després. La contesta real, doncs, només se sabrà a partir del 13 de maig.