Suïssa

A El ter­cer home, film diri­git per Carol Reed, hi ha una frase cèlebre d’Orson Welles (això perquè es con­si­dera que va fer que la digui el per­so­natge que hi inter­preta: el nazi Harry Lime) que no em sem­bla gaire afor­tu­nada: “A Itàlia, en 30 anys de domi­nació dels Borja, hi va haver guer­res, ter­ror, assas­si­nats. Però van sor­gir-hi Miquel Àngel, Leo­nardo, el Renai­xe­ment. Per con­tra, a Suïssa van tenir 500 anys d’amor, democràcia i pau. El resul­tat va ser el rellotge de cucut.” Des­a­for­tu­nada sobre­tot per les seves con­seqüències: se li ha donat valor de veri­tat i per­viu en l’ima­gi­nari, de manera que de tant en tant algú la recorda com si digués una cosa defi­ni­tiva sobre Suïssa i la relació causa-efecte entre la violència i l’art. En fi, ni Itàlia ales­ho­res exis­tia pròpia­ment. Ni s’ha de deduir que el ter­ror dels Borja (o de qui sigui en els temps) pos­si­bi­liti la dita geni­a­li­tat artística. Ni s’ha de donar per fet que el rellotge de cucut va inven­tar-se a Suïssa: s’ho atri­bu­ei­xen a la Selva Negra ale­ma­nya. Tam­poc els suïssos eren gent de pau tenint un exèrcit fort i temut a la mateixa època dels Borja. M’agrada més recor­dar que en una ciu­tat suïssa, Zúric, un grup d’artis­tes que van fugir i deser­tar de la I Guerra Mun­dial, en con­tra dels estats que duien la gent a matar i morir, va crear el movi­ment dadà sub­ver­tint les con­ven­ci­ons artísti­ques i tota forma d’auto­ri­ta­risme. Ho tinc pre­sent perquè, si hem de par­lar de con­tra­dic­ci­ons o para­do­xes, Suïssa és un paradís d’eva­sors fis­cals i de tota mena de ricas­sos immo­rals, però també pot­ser és el lloc d’Europa més segur per als que són per­se­guits per una justícia injusta i podrida. Salu­ta­ci­ons res­pec­tu­o­ses als cata­lans que s’hi han refu­giat.