La llengua, sempre la llengua
D'AVUI.cat
De la notícia que vostès poden haver llegit en aquesta web sobre el suposat requeriment a parlar en castellà que agents de la Policia Nacional haurien exigit a un ciutadà català en territori català se'n pot fer tota la demagògia que vulguin. No costa gens amplificar el cas i donar la raó cega i indiscutible a qualsevol de les dues parts. Però seria molt més profitós anar a l'arrel de la qüestió.
I la qüestió no és altra que els problemes que genera viure en un país bilingüe on part de la població ni ho és, de bilingüe, ni té la més mínima intenció de ser-ho. Si de cas, que ho siguin els altres, de bilingües, que les lleis espanyoles ja s'ocuparan d'obligar-los a ser-ho. Algú podria adduir que els agents de la Policia Nacional avui treballen al Prat i demà a Badajoz. D'acord, d'acord. Però no pot ser que aquest fet impliqui traslladar al ciutadà la responsabilitat de fer-se entendre.
Segur que hi ha agents de policia que parlen català. Si això és així, no deu ser tan complicat posar-los a ells a fer feines que impliquin contacte amb la població catalana que decideix parlar català a Catalunya. ¿No hi ha qui defensa que parlar català ha de ser un mèrit i no una obligació? Doncs que als meritoris els apugin el sou i aquí pau i allà glòria.
