En català... si vols

Una cadena de super­mer­cats acaba d’afe­gir-se al grup d’empre­ses cata­la­nes que, al llarg de la història, s’han atre­vit a com­pro­me­tre’s ober­ta­ment amb el país. Més enllà dels rètols en la llen­gua pròpia, Bon­preu pro­posa als seus emple­ats que es pen­gin a l’uni­forme una xapa amb l’eslògan Si us plau, parla’m en català.

Amb aquest objec­tiu han dis­tribuït 2.500 xapes, però s’han esforçat a dei­xar clar que és volun­tari uti­lit­zar-les. És un matís impor­tant. Mol­tes empre­ses obli­guen els emple­ats a dur uni­for­mes de mal gust, a posar-se bar­re­ti­nes de pare Noël per Nadal o a dis­fres­sar-se per car­na­val. En molts esta­bli­ments els fan dur ben visi­ble el nom, una dada per­so­nal. I tot ple­gat, amb fina­li­tats supo­sa­da­ment comer­ci­als.

Ara bé: que ningú gosi orde­nar als tre­ba­lla­dors que llu­ei­xin un eslògan que aposta per la llen­gua, perquè es mun­ta­ria un sidral. Les feres habi­tu­als bra­ma­rien con­tra la impo­sició del català... tan rígida que gai­rebé cap nou­vin­gut no aprèn aquesta llen­gua. La lli­ber­tat és, efec­ti­va­ment, un dret fona­men­tal, i a Cata­lu­nya són els cata­la­no­par­lants que el tenen reta­llat.