A casa meva puc fer el soroll que vulgui!

A casa meva puc fer el soroll que vulgui! És de dia, es pot fer soroll! Les empreses donen feina, si fan soroll, mala sort! La música no és soroll! El soroll de les motos fent curses és agradable!

Qui no ha sentit mai alguna d’aquestes expressions? A ben segur que poca gent. El soroll, fa 30 anys, era considerat una molèstia. Quelcom que no era agradable, però que potser calia suportar. Però no és així! El soroll és un contaminant, i un contaminant molt nociu. Els estudis realitzats per l’Agència Europea del Medi Ambient conclouen que el soroll és el segon problema més important de salut ambiental a Europa, només després de la contaminació de l’aire. Causa almenys 10.000 casos de mort prematura cada any, 8 milions de trastorns del son, i més de 900.000 casos d’hipertensió cada any.

Què han de fer les administracions? El control de la contaminació acústica és complexa. Més del 90% del soroll que rebem cada dia prové del trànsit, la resta es reparteix entre les activitats industrials, les activitats d’oci i el que tots generem en el nostre dia a dia. Fan falta polítiques urgents que redueixin l’impacte acústic que produeixen totes les infraestructures de transport, un control exhaustiu del soroll que produeixen les empreses i una racionalització de l’oci nocturn. I sobretot, un millor planejament. Tenim el planejament urbanístic que tenim. No podem canviar que hi hagi autopistes, trens o aeroports propers a habitatges. En aquests punts, aprofitant les millors tècniques disponibles, hem de ser capaços de reduir el seu impacte acústic. Però tots els nous desenvolupament han de tenir en compte el soroll existent. No és possible que fem nous habitatges a tocar d’una via ferroviària o al costat d’una variant que ha tret els vehicles del centre del municipi, o un nou barri a tocar d’un aeroport. I tampoc s’hi poden fer escoles o hospitals perquè el preu del sòl és més econòmic. Els nous desenvolupaments urbanístics s’han de programar respectant la nostra salut.

I nosaltres, què podem fer? Percentualment, la quantitat de soroll que generem en les nostres activitats quotidianes és petit, però té un impacte molt gran. Ens agrada escoltar música, però tenim veïns, o fer gresca a terrasses al carrer, sota de pisos on viu gent. Sempre hauríem de pensar que és possible que mentre a tu et ve de gust fer gresca, els veïns poden necessitar descansar.

Aquesta setmana s’està celebrant la Setmana Sense Soroll en la qual es realitzen diferents activitats per millorar la sensibilització de tots plegats vers el soroll. Dins d’aquesta setmana també se celebra, a Manresa, la 5a edició del Congrés Català d’Acústica, l’Acusticat, on més de 50 ponents i 350 participants debatran conjuntament problemes i solucions sobre la contaminació acústica. Un congrés que es basa en debats i taules rodones plantejant problemes reals com ara com compatibilitzar l’oci nocturn amb el descans dels veïns, com ens pot ajudar la intel·ligència artificial amb el control del soroll, com millorar l’aïllament acústic dels pisos o quines eines de sensibilització i ciència ciutadana tenim a l’abast.

I el silenci? Existeix el silenci? En realitat no, sempre tenim sons al nostre entorn. Però és molt important que les ciutats disposin de zones tranquil·les on puguem gaudir de nivells baixos de soroll i els sons predominants siguin els de la natura. A qui no li agrada el so del cant dels ocells, d’un salt d’aigua o de les onades del mar? Això és silenci. Cal treballar-hi, i molt. Per tenir cura de la nostra salut, i per gaudir del silenci.