El frau en l’infern fiscal de Foment

El proppassat 8 d’abril la patronal Foment del Treball va presentar el seu Llibre verd de la fiscalitat de Catalunya, un document en què es demana la supressió o la reducció dràstica dels principals impostos que gestiona la Generalitat. El seu president, Sánchez Llibre, afirma que els catalans viuen en un infern fiscal per a famílies, ciutadans i empreses. Pocs dies després, en la presentació anual del frau fiscal aflorat, l’Agència Tributària de Catalunya va donar detall del corresponent al 2023. M’ha semblat oportú recollir les dades no només del darrer any sinó les del període 2015-2023, que donen més perspectiva.

En aquests anys l’Agència ha aflorat un total de 2.081 milions d’euros, una xifra notable de diners que fa una diferència significativa entre tenir-los o no tenir-los als efectes de les polítiques públiques i del funcionament de la Generalitat. La mitjana anual de frau aflorat és de 231 milions d’euros. El 97% d’aquest frau s’acumula en tres figures impositives: successions i donacions (39% del total, 90 milions de mitjana anual), impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (31% del total i una mitjana de 72 milions anuals) i impost sobre el patrimoni (27% del total i prop de 63 milions anuals aflorats).

La dinàmica del frau aflorat és globalment creixent a mesura que l’Agència ha adquirit volum, recursos materials i humans i ha millorat la seva eficàcia. Entre 2015 i 2020 la xifra aflorada sempre es va situar molt propera als 200 milions anuals (194 milions de mitjana). Els anys 2021 a 2023 ha estat del voltant dels 300 milions (294 de mitjana). Recordo que l’exconseller Jaume Giró, quan va presentar les dades de frau del 2021 va parlar, com Sánchez Llibre, d’un infern, però en sentit contrari al que sosté Foment: el seu govern assumia el compromís de fer de Catalunya “un infern per als defraudadors fiscals”. Segurament que anem en la ruta correcta.